DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRUNZIR v. intr.
|| 1. Fer remor un cos que es mou ràpidament dins l'aire (Cat.); cast. zumbar. Que brunz com una roda de corcers esverats per la batuda, Canigó xii. S'hi sent un remoreig més suau que'l brunzir de les abelles, Vilanova Obres, iv, 211. Sota l'espessa verdor... brunzeix un món d'eterna joventut, Alcover Cap al tard, 17.
|| 2. Moure's amb velocitat vertiginosa (Cat.); cast. volar. Brunz el cavall com una exhalació, Riber Sol ixent 122.
|| 3. Murmurar, garlar en to confús (Empordà). Brunzí amb veu continguda, Víct. Cat., Ombr. 80.
    Fon.: bɾunzí (pir-or., or., occ.).
    Var. form. i sinòn.: brumir, brunir, brunyir.
    Etim.: d'una rel onomatopeica brunz-, expressadora de la remor confusa i seguida que fa un cos en moviment vertiginós.