Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. brusc
veure  2. brusc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRUSC, -USCA adj.
|| 1. Aspre, sec; cast. áspero. E aço no es en lo vi brusch o exut que los membres nol tiren axi voíuntariament ni ab tanta delectacio com fan lo vi dolç, Albert G., Ques. 20 v.o
|| 2. Que es manifesta d'una manera sobtada o violenta; cast. brusco. Li retragué el casori, junt ab sas consecuencias: tendras y rioleras unas, bruscas y sinistres altres, Pons Auca 75.
    Etim.:
potser del llatí brūscu, ‘regruix, excrescència de la soca de l'auró’.

2. BRUSC m.
Planta de la família de les liliàcies: Ruscus aculeatus L.; cast. brusco, jusbarba. Es una mata que es fa de 10 cm. a un metre d'altura, molt ramosa, sempre verda, amb branquetes foliïformes ovals, punxegudes; té les flors verdoses-groguenques, solitàries o geminades damunt una bràctea d'un nervi; fa el fruit rodó i vermell, i per això la planta es diu també cireretes de pastor o de Betlem.
    Etim.:
del llatí rūscu, mat. sign., amb la b- sobrevinguda per analogia d'un altre mot (potser del cèltic brisgo, mat. sign., segons Corominas DECast).