DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRUSENT adj.
Ardent, que crema; cast. ardiente. Li feya coure els ulls ab ses brusentas llàgrimas, Pons Auca 205. Al clafir del oli brusent, J. Pascual Tirado (BSCC, ii, 52). La flama encesa de brusent amor, Badenes Cants Rib. 11. a) met. Molt irritat (Cast.). «El tio està brusent perquè l'has tractat malament».
    Fon.: bɾuzén (or., val.).
    Etim.: participi de present de brusir.

2. BRUSENT adj.
Que es mou amb gran velocitat o violència (Conca de Tremp, Tarr., Maestrat); cast. disparado, zumbando. Puja l'escala brusenta, Milà Rom. 150. Veig venir la mar brusenta, ibid. 154. L'aigua que brusenta se'n fuig ara cap a la mar, J. Pascual Tirado (BSCC, iv, 30).
    Etim.: de brunzent, amb contaminació de brusar.