DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. BRUSIR v. tr.
|| 1. Consumir i destruir per mitjà del foc (Cat., Eiv.); cast. abrasar. Cardona hauria quedat brusida en el temps d'un dir Jesús, Girbal Pere Llarch 314.
|| 2. Cremar, produir dolor o ofec per la calentor excessiva (Cat., Eiv.); cast. abrasar. L'escudella de salsa que bruseix, carregada d'espècies i de violència, Villangómez Any 89. a) met. Omplir i oprimir el cor un afecte intensíssim. A dintre del cor sentia una brasa que'm brusia encesa del foch d'amor, cançó pop. (Milà Rom. 133.
|| 3. Secar o mustigar les plantes el sol o el fred massa fort, les ventades, etc. (Cat.); cast. agostar. L'estiuada calitjosa m'ha brusit totes les flors, Collell Flor. 32.
|| 4. Destruir, fer malbé; cast. arrasar. Una mula que... al domarla l'havien escarmentada i ho brusia tot a raigs de cosses, Scriptorium, març 1926.
Fon.: bɾuzí (or., eiv.).
Etim.: la mateixa de abrusar, amb canvi del tipus de conjugació.
2. BRUSIR v. tr.
Igualar la vorera del vidre rebaixant amb el brusidor les puntes o desigualtats que han resultat de tallar-lo amb el diamant; cast. brugir.
Etim.: segons Spitzer Lexik. 35, del gàl·lic *brūsi, ‘rompre’ (cfr. Meyer-Lübke REW 1343 i Wartburg FEW, i, 576).