Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. brusir
veure  2. brusir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRUSIR v. tr.
|| 1. Consumir i destruir per mitjà del foc (Cat., Eiv.); cast. abrasar. Cardona hauria quedat brusida en el temps d'un dir Jesús, Girbal Pere Llarch 314.
|| 2. Cremar, produir dolor o ofec per la calentor excessiva (Cat., Eiv.); cast. abrasar. L'escudella de salsa que bruseix, carregada d'espècies i de violència, Villangómez Any 89. a) met. Omplir i oprimir el cor un afecte intensíssim. A dintre del cor sentia una brasa que'm brusia encesa del foch d'amor, cançó pop. (Milà Rom. 133.
|| 3. Secar o mustigar les plantes el sol o el fred massa fort, les ventades, etc. (Cat.); cast. agostar. L'estiuada calitjosa m'ha brusit totes les flors, Collell Flor. 32.
|| 4. Destruir, fer malbé; cast. arrasar. Una mula que... al domarla l'havien escarmentada i ho brusia tot a raigs de cosses, Scriptorium, març 1926.
    Fon.:
bɾuzí (or., eiv.).
    Etim.:
la mateixa de abrusar, amb canvi del tipus de conjugació.

2. BRUSIR v. tr.
Igualar la vorera del vidre rebaixant amb el brusidor les puntes o desigualtats que han resultat de tallar-lo amb el diamant; cast. brugir.
    Etim.:
segons Spitzer Lexik. 35, del gàl·lic *brūsi, ‘rompre’ (cfr. Meyer-Lübke REW 1343 i Wartburg FEW, i, 576).