DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRUT, BRUTA m. i f.
I. || 1. Que té vida irracional; cast. bruto. a) adj. Los elements les plantes els animals bruts, Llull Arbre Sc. ii, 68. Los actes de gola de animals bruts son propis, Tirant, c. 393.—b) subst. m. Animal irracional. Lexant als bruts los camps e lur despulla, Ausiàs March, c.
|| 2. adj. Propi dels irracionals; cast. bruto. Tu ets sa forsa bruta, y jo som fiya de s'art, Aguiló Poes. 145.
|| 3. adj. Contrari a la decència (en sentit moral); cast. sucio. Mas entre'ls mals és mal pus brut, | e'ntre los béns és major bé, Ausiàs March cxxviii. Bruts sentiments, | folls apetits | e vils delits, Spill 10256. Fan molt brutes carnestoltes, Cons. casat 64.
II. Mancat de netedat; cast. sucio. Aygues podrides ho brutes, Dieç Menesc. ii, 103 v.o. Un quintar... de lana bruta, doc. a. 1546 (Alós Inv. 61). Podé ahar brut y despellissat, Maura Aygof. 5. Brut de cuina: el criat que s'ocupa en les feines més baixes i grosseres de la cuina (Mall.); cast. galopín, sollastre. Especialment.
|| 1. Grosser, mancat de poliment. Escriure en brut: escriure prèviament una cosa com a assaig abans de posar-la en net. Diamant en brut: diamant sense polir.
|| 2. Que conté un focus d'infecció. Port brut: aquell port on hi ha malaltia contagiosa. Patent bruta: la patent de sanitat que declara l'existència de malalties contagioses en el port on es firma.
|| 3. Malalt de sífilis.
|| 4. Que conté coses estranyes a la pròpia naturalesa, coses que podrien no esser-hi. Arròs brut: arròs guisat amb tallades de carn o d'altra cosa que li dóna gust (Mall.). Són a cassar per porer fer a's vespre un arròs brut... de ploma i de pèl, Alcover Cont. 420.
|| 5. Embriagat (Empordà); cast. achispado.
|| 6. (Arbre) que té excés de brancatge i necessita esllemenar (Tortosa).
|| 7. (Terra) on hi ha excés d'herbes (Tortosa).
|| 8. Erm, terra on no hi ha res sembrat (Falset).
|| 9. (Vorera de mar) que té molts d'esculls o llocs dificultosos a la navegació (Cat.).—a) m. Fons submarí compost de barreja de fang, pedres i vegetació (Vilan. i G.).—b) m. pl. Punts de la costa plens d'alga, on els peixos van a desovar (Tarr.).
|| 10. (Cel) que té núvols, que no està clar (Cat., Val.). «La muntanya de Dénia està bruta; mal temps tenim» (Cullera).
|| 11. (Vent) que ve acompanyat de pluja (Vilassar).
|| 12. m. Carrac o tap que té el senyal o testimoni més gros del que és degut (Cat.).
|| 13. m. pl. Teixit que en les màquines d'estampar s'interposa entre la roba que s'estampa i el drap que porta damunt, per evitar que aquest darrer s'embruti (Voc. est. bl. tint.).
    Loc.—a) Les principals fórmules de comparació per expressar la brutor, són: brut com un porc, brut com una xinxa, més brut que una soll, brut com una barra de galliner, brut com una paella, més brut que una guilla, més brut que un fregall, brut com el drap de la cuina, etc.—b) Jugar brut: fer engany en el joc;—fig., anar malament un negoci, esser imminent un mal resultat (Mall.).—c) Posar algú com un pedaç brut: malfamar-lo (Mall., Men.).—d) Tenir la bruta (Mall.) o tindre els bruts (Cat.): estar de mal tremp, de mal humor.
    Refr.—a) «Qui treu son cap d'un lloc brut, sempre put» (Cat.).—b) «Parlar bé no costa res... i havia dit brut a son pare»: ho diuen per aquells qui prediquen allò que no practiquen (Mall.).—c) «D'esser bruteta a neteta, no hi ha més que mitja horeta» (Mallorca).
    Intens.: brutet, -eta; brutàs, -assa; brutot, -ota; brutarro, -arra; brutanxo, -anxa; brutel·lo, -el·la; brutó, -ona; brutando, -anda; brutango, -anga.
    Etim.: del llatí brūtu ‘feixuc’, ‘grosser’.

2. BRUT
Forma catalanitzada del cognom llatí Brutus. Aquella [amor] que Portia... hagué a Brut, Metge Somni iv.