DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBRUTEJAR v.
|| 1. Intr. Fer brutors; cast. cochinear. Ni brutejar ni tirar inmundicia en aquelles fonts, doc. a. 1743 (Monsalvatje Not. hist. xix, 184). «Jo som aquell que et festeig, | i per això et vénc a veure; | a font a on tenc de beure | no m'agrad que altri hi bruteig» (cançó pop. mall.).
|| 2. tr. Embrutar; cast. ensuciar. a) refl. Anar de ventre dins el llit o els vestits (Llofriu).—b) refl. Parlar brut, flastomar (Llofriu).
Fon.: bɾutəʒá (or.); bɾutəʤá (mall., men.).