BRUTOR f. || 1. Cosa bruta (Mall.); cast. suciedad, porquería. Agafàvem qualque pop, fanc y brutor a voler, Rosselló Many. 68. || 2. Acció indecent (Mall.); cast. cochinada. Ses brutós fetas amb sos sabons, Roq. 20. Fon.: bɾutó (Mallorca). Etim.: derivat de brut.