DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BUC m.
I. Panxa, ventre; cast. buche. «Omplir es buc»: menjar (Men.). «Tu tens bon buc»: estàs gras (Mall., Men.). Si prench la dona gruxuda, per molta vianda no li umpliré 'l buch, doc. segle XVIII (ap. Aguiló Dicc.).
II. La part més voluminosa d'una cosa, sense les adherències o accessoris. Aquell pobre escultor... començà... a modelar el buc de la meva estàtua, Vidal Mem 82. Especialment:
|| 1. a) El cos principal d'una nau o barca, sense els arbres ni les eixàrcies; cast. casco. Que tota nau o cocha qui vaia o venga d'Ultramar, pach lo buch de la nau, per cascuna cuberta que haurà, quinse libras, doc. any 1341 (Capmany Mem. iv, 101). Dins lo buch de la galera, Alegre Transf. 146 bis.—b) per extensió: Nau o barca grossa; cast. buque. D'un buch de bona marca, Llorente Versos 79.
|| 2. El cos principal d'un carruatge, sense les rodes ni el fusell (Cat., Bal.); cast. caja. Com es buch de sa diligencia m'estava just devant, Roq. 11.
|| 3. Conjunt de les parets mestres i la coberta d'un edifici; cast. casco, caja. Deixa dit arrendador al arrendatari lo buch de la casa, doc. a. 1658 (arx. de Montblanc). El buc de la pobre y antiga església, Rosselló Many. 174.
|| 4. Conjunt de les parets que limiten una escala, una cisterna, etc.; cast. caja. La cisterna... deu esser estanyada y enllotada de bon betum per totes les parts de tot lo buch, Agustí Secr. 144.
|| 5. Buc del fumeral: la campana de la xemeneia (Val.); cast. campana.
|| 6. Buc del riu: el fons i voreres per on passa l'aigua d'un riu; cast. lecho, cauce.
|| 7. Gàbia de la premsa de vi, on posen el raïm (Canet de M., Martorell, St. Vicenç dels H.).
|| 8. La part inferior i més gruixada de la canya de pescar (Camp de Tarr.).
III. || 1. Tros de soca buida. Un buch per tenir sal, Inv. Puig.
|| 2. Rusc o casera d'abelles (Ross., Vallespir, Conflent, Camprodon, Alt Empordà, Garrotxa, Gironès, Plana de Vic, Lluçanès, Alt Vallès, Pego, Llucmajor, Valldemossa); cast. colmena. L'ors aportà al sant hom un buch de abelles, qui era ple de bresques, Llull Felix, pt. 7a, c. 4. Qui tala buchs... d'abelles morta cau la mitat, Spill 9675. Per la quintana es vessa d'un buch rosada mel, Atlàntida i. Els bucs d'abelles es fan de moltes matèries: els més primitius són de suro o d'un tros de soca buidada; també se'n fan de verducs, de fusta de test, etc.
|| 3. Eixam d'abelles en el rusc (Maçanet de C., St. Joan les A.); cast. enjambre.
|| 4. Espècie de caputxa feta d'una herba que es diu velatge, que posen damunt els ruscs d'abelles per defensar-los de la pluja i del mal temps (Almudaina).
    Loc.
—No ficar-se en bucs: no posar-se en coses que no importen (val.). ¿On anava ell, menut, estevat i tot derrenclit, a ficar-se en bucs?, Bol. Dim. 95.
    Refr.
—«Buc per buc, se casen a Lluc»; ho diuen per significar que quan el novii és xerec, la novia sol esser per l'estil d'ell (Santanyí).
    Fon.: búk (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Sinòn. del III, || 2: arna, ca(s)era, casa d'abelles, rusc, tou, vaso.
    Etim.: del gàl·lic buk, ‘panxa’, ‘tronc’.

2. BUC m. ant.
Arma defensiva, que probablement abrigava la caixa del cos. Que null hom... no gos portar... cuyraçes, buch, camisol, azberch, doc. Tortosa, a. 1341 (BABL, xi, 414).

3. BUC
Llin. existent a Alacant, Albalat, Amer, Barcelona, Bescanó, Manresa, Mataró, Pineda, Tortosa, València, etc.