DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BUF m.
|| 1. Acte de bufar, i l'aire que s'impulsa bufant; cast. soplo. Que'l cap no doblegares al buf del temporal, Collell Flor. 1. L'esgarrifança tràgica va passar com un buf, Ruyra Parada 35.
|| 2. Espai brevíssim de temps; cast. soplo.
|| 3. Carta de joc que val alguns punts i pot dominar altres cartes (men.).
|| 4. adj. m. Embriac (Benilloba).
|| 5. Joc d'infants, en el qual uns jugadors fan rotlo i l'amo enmig procura agafar els qui tracten de pujar-los a cavall (Horta de Gandia, ap. BSCC, xxv, 574).
    Etim.: postverbal de bufar.

2. BUF interj.
usada en oposició a xuf, per expressar dues coses contràries. Si responia, sols digués buf, havia xuf, Spill 3035.