Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bufa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BUFA f.
|| 1. a) Òrgan muscular i membranós, semblant a una bossa, on es deposita l'orina segregada pels ronyons (Ross., Conflent, Llofriu, Pont de S., Conca de Tremp, Priorat, Gandesa, Tortosa, Maestrat, Castelló, Val., Alcoi, Pego, Biar, Calp, Guardamar); cast. vejiga.b) Bufa de la fel: òrgan en forma de bossa on es deposita la fel segregada pel fetge (Ribagorça); cast. vejiga de la hiel.
|| 2. Plec de la roba buit i voluminós (Cat., Val., Bal.); cast. fuelle, bocha. Uns sarahuells ab mes bufes que'ls que porta el gran sultan, doc. val. del segle XVIII, ap. Aguiló Dicc. Calçons amb bufes: pantalons amples i amb molts de plecs estufats, que duien els antics pagesos mallorquins.
|| 3. Inflor que es forma en el pa mal cuit (Benassal).
|| 4. Ventositat que s'expel·leix sense soroll (Cat., Val., Bal.); cast. follón. Tres maneres hi a de vent detras: pet, bufa, biula, Libre de tres 115.
|| 5. Bolet no comestible, de l'espècie Bovista plumbea (Cat., Val., Bal.); cast. bejín. És rodó, quasi esfèric, de 2 a 3 cm. de diàmetre; té el peridi exterior blanc-grisenc, carnós, i l'interior de consistència de paper; amb el temps torna de color gris fosc. És com una bossa fluixa, que en estrènyer-la se rebenta i esquita d'una pols negrenca com a sutja. També es diu bufa del dimoni o de diable. a) Aquests mateixos noms es donen als bolets de les espècies Lycoperdon maximum, Lycoperdon caelatum i Scleroderma venosum.b) Bufa de mar: hidrozou sifonòfor del gènere Physalia (val.).
|| 6. Gra de dacsa que esclata amb l'ardor del foc (Val.); cast. rosa. Els grans de dacsa confitera, els tiren dins una paella amb un poc d'oli i sucre; amb la calentor del foc, els grans esclafeixen fent una gran bambolla, i d'això en diuen bufes o roses (Horta de Val.). Per fer bufes ensucrades, posen una cassola d'aigua amb sucre damunt el foc; quan el sucre es mescla bé amb l'aigua i fa una pasta clara, tiren aqueixa pasta damunt les bufes del gibrell, les remenen ben remenades fins que s'asseca la pasta, i la pasta s'embolica per les bufes i formen una espècie de confits, que es diuen bufes ensucrades (Cullera).
|| 7. Morma, cop pegat amb la mà per fer mal (Empordà, Gir., Lluçanès, Vallès, Penedès, Ll., Tortosa); cast. revés, soplamocos.
|| 8. Vanitat, aparença vana. Er pots vasser, fill meu, la curta bufa | dells bens qui son comesos a Furtuna, Febrer Inf. vii.
|| 9. Mentida (Tortosa); cast. bola.
|| 10. Embriaguesa (Benilloba, El Pinós).
|| 11. a) ant. Joc de daus que es deia també violeta. Que algú no gos jugar a joch de gresca, de pota, de violeta (alias buffa), tranfa ne altre negun joch de daus, Ordin. Cast. xix.b) Joc que consistia a tirar una bufa inflada, d'un cap a l'altre del trinquet (Moreira Folkl. 235).
|| 12. adj. f. Buida, sense bessó (aplicat a fruits com la nou o l'ametlla). «Una nou bufa». «Aquesta ametlla ha sortit bufa» (Tremp).
    Loc.
—a) De bufa: de franc, a costa d'altri (Val.); cast. de gorra.—b) Fer un pet, com una bufa: morir-se sobtadament o fer bancarrota (Empordà).—c) Parèixer cul i bufa: esser una persona frissadora i curta de gènit, que en comanar una cosa voldria que ja l'haguessen feta sense donar temps de fer-la (Cocentaina, Alcoi, Dénia).—d) Moltes bufes i pocs trons: molt de renou i escàs resultat, o moltes paraules i pocs fets (Men.).
    Etim.:
de l'arrel buff-, onomatopeia de l'acció de bufar o expel·lir l'aire.