DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BUFADA f.
|| 1. Acte de bufar (les persones o animals); cast. soplo.
|| 2. Acte de bufar el vent; moviment sobtat de l'aire; cast. racha. Pot venir la mala bufada | i abisar nau i pescadors, Colom Juven. 99.
|| 3. Temps o acció que transcorre molt ràpidament; cast. soplo. La tarda ab una bufada hagué passat, Genís Mercè 22.
    Refr.
—«Val més uua bufada de vent, que tots els rems de Nàpols» (Mall.).
    Intens.:—a) Augm.: bufadassa, bufadarra, bufadota—b) Dim.: bufadeta, bufadetxa, bufadeua, bufadona.