Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bufador
veure  2. bufador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BUFADOR, -ORA m. i f.
|| 1. Que bufa; cast. soplador.
|| 2. Xerraire, que té costum de descobrir secrets o defectes d'altri (Cat., Mall.); cast. soplón.

2. BUFADOR m.
|| 1. Instrument que serveix per transmetre un corrent d'aire. Especialment: a) Canó de les xeremies el qual bufen per fer-les sonar (Artà).—b) Canó clavat a una peça més ampla (sa nou) que va ficada a un forat que té l'odre, i serveix de conducte de l'aire per inflar-lo (Manacor).—c) Canó llarg en forma de pipa i acabat en punta, que serveix als vidriers per bufar en els brocs dels porrons de vidre en fabricació (Manresa, Vimbodí).—d) Canonet de canya foradat a cada cap, bufant en el qual els picapedrers i escultors treuen la pols dels racons (Cat.).—e) Canó cònic de metall per dins el qual es fa passar un corrent d' aire per dirigir una flama a una peça de metall que s'ha de soldar; cast. soplete.f) Canó de canya o de metall, foradat a cada cap, en el qual bufen per avivar el foc dels fogons, de la xemeneia, etc.; cast. soplete. Fes de aquesta canya al vespre un buffador a la tua serventa, ab lo qual ella encena lo foch, Decam., jorn. 4.a, nov. 1a.—g) Ventall d'espart o d'altra matèria per avivar el foc (Conca de Tremp, Fraga, Pla d'Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Priorat, Rib. d'Ebre); cast. aventador.h) Davantal de tela que posen al marrà i al boc per privar-los de cobrir les femelles (Sta. Col. de Q.). Se li diu bufador per son vaivé que li dóna semblança amb el ventall del foc.
|| 2. Lloc on toca molt el vent (Mall., Men.); cast. ventorrero.
|| 3. Cavitat subterrània de la qual puja un corrent d'aire intermitent o continu; cast. sopladero, respiradero. D'aquestes cavitats n'hi ha prop de la vorera de mar i reben les onades, les quals impulsen l'aire cap amunt i a vegades surten esquitxos d'aigua i tot; altres són d'origen volcànic, com les de la comarca d'Olot, i exhalen gasos frescos en l'estiu i calents en l'hivern. En els cellers de moltes cases d'Olot hi ha bufadors d'aquests, i s'utilitzen en l'estiu per conservar viandes.
    Fon.:
bufəðó (pir-or., or., bal.); bufaðó (occ.); bufaðóɾ, bufaóɾ (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: bufadoràs, bufadorot.—b) Dim.: bufadoret, bufadorel·lo, bufadoretxo, bufadoreu.