DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BUFARUT m.
|| 1. Vent impetuós i arremolinat (Ripoll, Garrotxa, Empordà, Berga, Vallès); cast. ráfaga, remolino. De sobte un bofarut de vent boig... passà escabellant els arbres, Pous Empord. 36. El vent que el mena no serà un bufarut, no, Ruyra Pinya, ii, 71. a) Sortir com un bufarut: sortir impetuosament. Anava a eixir com un bafarut [sic], Víct. Cat., Film (Catalana, iii, 506).
|| 2. Persona ficadissa, que tot ho vol saber i en tot vol intervenir (Cat.); cast. métomeentodo.
    Cult. pop.—A Catalunya hi ha la creença que el bufarut o vent arremolinat porta el dimoni embolicat, el qual, per no esser vist, s'embolcalla amb el vent i alça una polseguera que enterboleix l'espai i es posa als ulls, i dificulta la vista, i així pot anar tranquilament pel món sense que el vegen. La gent sol senyar-se quan fa vent polsós, per evitar que la pols entri en els ulls i, amb ella, la malignitat diabòlica. Si entra una brossa dins l'ull, entre altres fórmules per fer-la sortir hi ha la següent oració: «Brull, brull, | bufarull, | una brossa tinc a l'ull; | si és del diable, no la vull; | si és de la Verge Maria, | sí que la vull, | brull, brull». El vent bufarut és considerat com a procedent de l'infern, portador de mals i perjudicador de les collites (Amades Astron. 311).
    Etim.: derivat de l'arrel buff-, onomatopeia de l'acció de bufar.