DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

BUFETADA f.
Cop donat a la cara amb la mŕ plana; cast. bofetada, bofetón, sopapo. Y de buffetades de tal forradura, Passi cobles 57. Me pegŕ una bofetada caronadora, Ruyra Parada 71. a) met. Injúria, desaire, acció denigrant.
    Fon.: bufətáđə (or., bal.); bofetáđa, bofetáđɛ (occ.); bofetá (val.).
    Intens.:—a) Augm.: bufetadassa, bufetadota.—b) Dim.: bufetadeta, bufetadeua, bufetadona.
    Etim.: derivat de bufet, mat. sign.