Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bugada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BUGADA f.
|| 1. imatge  Sèrie d'operacions que tenen per objecte netejar la roba escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó; cast. colada. Alguna persona... no gos... ni fer o fer fer buguade... prop les dites basses, doc. a. 1385 (BABL, xii, 191). A senra per fer bugada a la roba de casa, doc. any 1395 (BSAL, ix, 361). Quanta mala panada, quanta mala bugada hi apparrà!, Sermó de St. Vicent (ap. Ribelles Biblgr. 338). Hont les goges fan bugada, Canigó, v.
|| 2. Conjunt de roba que ha sofert les susdites operacions; cast. colada. Semblan una bugada estesa dalt de la serra, Bosch Rec. 22.
|| 3. met. Confessió sacramental, especialment la de pecats molt greus o molt antics (Cat., Bal.).
|| 4. Feinada molt grossa, conflicte o situació difícil de resoldre; cast. berenjenal. Què'm scé yo si per ventura algun meu enemich me hauria percassada aquesta bugada, Decam., jorn. 9a, nov. 1a.
|| 5. Cosa o conjunt de coses mal fetes (Men.); cast. pastel, buñuelo.
|| 6. Fer bugada: orinar-se les criatures (Cat.).
    Refr.
—a) «A cada bugada perdem un llençol» (Cat., Val., Bal.).—b) «La bugada d'En Ballarussa: mata el poll i deixa la puça» (Rubí); «La bugada de Na Rius, que els pois morts tornaren vius» (Llofriu); «Sa bugada de Na Xesca, si no és calenta ja és fresca» (Mall.): ho diuen parlant de bugades o neteges mal fetes.—c) «La bugada de Nadal, costa més que ella no val» (Empordà); «La bugada de Nadal s'eixuga en lo fumeral» (Val.): vol dir que per Nadal sempre sol fer mal temps.—d) «A la bugada, qui merda hi posa, merda hi troba» (Urgell, Segarra).—e) «Tota dona ben casada, fa bon sol quan fa bugada»: vol dir que la dona previsora se fixa en l'estat del temps a fi de no posar-se a rentar si el temps no és bo per eixugar (Pineda).—f) «Amor de gendre, bugada sense cendra».
    Cult. pop.
—El procediment per fer bugada a Mallorca és el següent. Després d'escatar la roba amb aigua clara i rentar-la amb lleixivet (rentar de brut), posen dos o tres saquets (queumes) plens de cendra, anomenats cendrers, en el cul del cossi; damunt els cendrers componen els llençols, i damunt aquests posen la roba petita; ho tapen tot amb unes teles, i ja tenen la bugada composta. Després fan foc a la caldera plena d'aigua i es posen a buidar amb el buidador (de carabassa o de metall), abocant l'aigua calenta de la caldera damunt la roba del cossi; l'aigua passa per entre la roba i per dins els cendrers, i mesclada amb la cendra surt convertida en lleixiu pel forat i canó que hi ha en el cul del cossi i que la condueix a la caldera; i així segueixen buidant per espai d'algunes hores (més o menys, segons la quantitat de roba que hi ha). Després deixen estovar la roba, regularment tota la nit. L'endemà dematí descomponen la bugada (treuen la roba del cossi), ensabonen de sabó fluix la roba i la renten (rentar de net) i llavò la passen d'aigua clara, l'estenen, i en esser eixuta la planxen.—La diferència de la bugada mallorquina amb la catalana i menorquina consisteix principalment en la situació del cendrer, que a Catalunya i Menorca es col·loca damunt la roba, mentres que a Mallorca se sol posar davall. L'estudi més important i detallat que s'ha fet sobre la bugada en les regions catalanes continentals, es troba en Krüger Hochpyr. A ii, 333 355.
    Fon.:
bugáðə, bugáðɛ (pir-or., or., occ., bal.); bugáða (occ. i val.); buɣá (val.); buɣáɛ (Fraga); buʝáðə (Palma, Manacor, Pollença).
    Intens.:
—a) Augm.: bugadassa, bugadarra, bugadota.—b) Dim.: bugadeta, bugadetxa, bugadeua, bugadona.
    Etim.:
d'una forma gal·lo-romànica *būcāta, derivada del gàl·lic būkon, mat. sign. || 1 (cfr. H. Kuen, Festschrift Wechssler, 337-341).