Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  buidar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BUIDAR v.: cast. vaciar.
I. Deixar buit un receptacle o un lloc, traient-ne allò que conté. Si no reebia la secor, buydaria si meteix de sa entitat simple, Llull Arbre Sc. i, 86. Buyden lo sach per un forat o per altre, Metge Somni iv. Isop... buydant la olla en lo plat tragué cinch peus, Isop Faules 10. Als peus de la qual... buiden els butxacons, Verdaguer Exc. 74. Especialment: a) En la tafona, posar l'oli de dins els odres dins el depòsit o dins la tina o cubell (Campanet).—b) En la bugada, treure amb el buidador el lleixiu calent de dins la caldera i tirar-lo damunt la roba composta dins el cossi (Mall.).—c) refl. o intr. Desfer-se un pedreny en pols, per l'acció de l'aire (Mall.).
II. || 1. Treure de dins un receptacle o lloc. Volent veure què havia dintre [el test], buydaren la terra, e, aquella buydada, trobaren lo drap, Decam, jorn. 4a, nov. 5a. Volent buydar l'aygua en un clot, Spill 15480.
|| 2. Deixar sortir del cos (excrement, vòmit, nadons, etc.); cast. desocupar. Menjar e boure, durmir e vetlar, umplir e buidar, Llull Doctr. puer., c. 78.
|| 3. Traslladar coses escrites d'un paper a un altre; copiar. Lo dit mestre canejador ha de estar guarnit de vn llibret de memorias pera posar en escrit alli son calcul, apres buydar lo escrit en paper en casa, Agustí Secr. 138.
|| 4. met. Despendre, invertir. Llegí grossos infolis on mot per mot buidaren sos estudis teolegs de cap d'ala, Verdaguer Flors 96.
III. Desocupar un lloc, anar-se'n. a) tr., amb el nom del lloc com a terme directe del verb: Conuengué buydar la terra e peregrinar, Villena Vita Chr., c. 82. Los qui eren dins en lo castell buydaren lo castell e fogiren, Gualbes Yst. Corpocr. 29. Los que no's volran batejar buyden la plaça, e façen loch als altres que vendran, Tirant, c. 314.—b) absol. o intr.: Entre los altres homens de compte que han buydat son los seguents, doc. a. 1416 (Puig Pedro de L. 571). Feta buydar la gent de fora, Spill 5736. Hajen de buidar de la present ciutat, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 944).Especialment: c) Fugir els conills o llebres en sentir el renou dels cans o dels caçadors, abans que aquests els vegen (Mall.). Quan la llebre fugint fa marrada i pren un camí diferent d'aquell per on els cans l'encalcen, es diu que buida els cans (Algaida).
IV. tr. Fer una cavitat a un objecte, traient-ne una part de la matèria que el compon. Especialment: a) Treure fusta del tros de llenya que ha d'esser un esclop, per fer-li la cavitat on s'ha de ficar el peu (Cat.).—b) Ribotejar l'interior de les bótes i barrils amb el buidador, abans de fer el galze per posar-hi el fon (Cat., Val., Mall.).—c) Tallar cabells per minvar l'espessor excessiva de la cabellera (Mall., Men.).—d) Esmolar raors o altres instruments de tall molt prim (Mall., Men.).—e) Fer una cosa de guix o de metall fus en motllos buits. S'es ofert de buydar una pessa de artilleria, doc. a. 1544 (Hist. Sóller, ii, 14).
    Loc.
—a) Buidar el cervell: marejar, torbar el cap de qualcú a força de soroll o de preocupacions. Vostè se deverteix buydant es cervell an es vehinat, Ignor. 33.—b) Buidar-se el cap: preocupar-se molt per recordar o descobrir una cosa (Mall., Men.).—c) Buidar la bossa: pagar gran quantitat de diners. En Saragossa buydí la bossa, Spill 3820.—d) Buidar es gavatx: desengavatxar-se, dir coses que caldria tenir secretes (Mall., Men.).—e) Buidar lo sarró: anar a confessar (Vallès, Penedès).—f) Buidar lo cendrer (Val.) o buidar es sac (Eiv.): evacuar el ventre. Qui buidava es sac dins una olla, qui dins un test, Rond. Eiv. 23.
    Refr.

—«Llebre que buida, de mirar davant no es cuida» (Mall.).
    Fon.:
buјðá (pir-or., or., occ., bal.); buјðáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de buit.