Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bujol
veure  2. bujol
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BUJOL o BUIOL m.
|| 1. imatge  Recipient de fusta, en forma de con truncat invertit, format de dogues subjectades amb cércols (Manresa, Costa de Llevant, Barc., Men., Eiv.); cast. cubo, balde. Un buyol de sentine, doc. a. 1779 (Rev. Men., xix, 80). Varen fer poar uns bujols molt grans d'aygua, A. Ferré Gomis (Catalana, ii, 284). A certes regions es diu bujol especialment una galleda de fusta que en lloc d'ansa té una espècie de mànec format per una doga més llarga que les altres (Voc. est. bl. tint.); a València sembla que ho diuen especialment d'una galleda que té una ansa de corda (Martí G. Dicc.).
|| 2. imatge  Pot cilíndric de fusta, per tenir aigua (Pla d'Urgell).
|| 3. imatge  Recipient de fusta, en forma de con truncat invertit, tapat amb un fon pla damunt el qual hi ha ansa, tarot i gallet, que serveix per beure (Penedès, Camp de Tarr., Priorat).
|| 4. imatge  Recipient de fusta, o de metall, en forma de con truncat invertit, posat al cap d'un mànec llarg, que els terrissers empren per treure el fang del bassó (La Bisbal, Mataró) i que a les cases de pagès serveix per buidar la comuna (St. Vicenç dels H., Sta. Col. de Q.).
|| 5. Recipient de fusta o de llauna semblant a una galleda, però més ample, que serveix per rentar els plats i per altres usos; cast. cubeta, cubeto (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.:
buʒɔ́ɫ (La Bisbal, Manresa, Pineda, Barc., St. Vicenç dels H., Pradell d'Urgell, Sta. Col. de Q., Vendrell, Reus); buiɔ́ɫ (Canet de M., Mataró, Penedès, Tarr., Priorat, Eiv.); buɔ̞́ɫ (Men.).
    Var. form.:
brullol, bujola, brullola.
    Etim.:
pertany segurament a la família del toscà bugliolo, venecià bugiol i altres formes existents a Itàlia i França, que són agrupades sota una arrel *bulli- ‘recipient’ ap. Wartburg FEW, i, 617.—V. bruiola.

2. BUJOL m.
Mujol || 5 (Mont-ras).