DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BULL m.
|| 1. Acte de bullir; cast. hervor. «Arrancar el bull», «esclatar el bull», «prendre el bull»: començar a bullir. Dar-li-as un bon bull, e com serà fret axí tèbeu penràs-ne miga onça, Micer Johan 438. Com esclatarà lo bull esbromala be, Robert Coch 28. Ple de verema | era lo trull; | al major bull | e fortalea, Spill 6346. Ab bull d'escumes y vents que s'enfurismen, Altàntida v. Hem sentit tots en les venes com un bull de vi novell, Collell Flor. 166. S'arròs pegava es derré bull, Roq. 10. Junt al qui cassa al bull del sol, Ferrà Com. poes. 30. Passar pel bull: coure una cosa lleugerament, just deixant-la bullir alguns moments. Escudella de vint-i-nou bulls: escudella feta en poca estona (Llofriu). Bull de sang: erupció de la sang.
|| 2. Idea forta, que absorbeix l'atenció (Mall., Men.); cast. tema, manía. Du molts de bulls En Pere Antoni? Alcover Cont. 284.
|| 3. Multitud de gent que parla o es mou; cast. bullicio. Los circunstants, sentint lo bull d'aquesta fama, Coll. Dames 841. Bon bull faries tu moure, Penya Poes. 311. El bull de gent fineix, Guiraud Poes. 67.
|| 4. Greix que queda a la cassola després de bullides les baldanes de carn, i que, pastat amb farina, suc de farigola i celiandre i sal, fregit després tot a la paella i tallat en forma de borregos prims, és una menja molt saborosa (Ulldecona).
    Loc.—a) Amb dos bulls són cuites: es diu d'una cosa que es fa molt aviat (Cat., Mall.).—b) Faltar un bull a algú: faltar-li enteniment, estar tocat del bolet. Nos ha agafat unas manias, que sembla que li falti un bull, Pons Colla 200.—c) Veure-se'n un bull, d'una cosa: veure-s'hi embullat, trobar-hi dificultats serioses (Cat.). Se'n veuria un bull si ademés de sa feyna hagués d'atendre als mil y un quefers domèstichs, Pons Auca 24.
    Refr.
—«Amb bull i renou, s'olla cou»: vol dir que les coses importants volen certa agitació o pertorbació (Men.).
    Var. ort. ant.: bul (Micer Johan 435).
    Fon.: búʎ (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.: postverbal de bullir.

2. BULL m.
|| 1. Botifarra feta del budell més gruixat del porc, farcida principalment de carn magra (Andorra, Cerdanya, Berguedà, Pallars, Ribagorça, Pla d'Urgell, Tortosa); cast. morcón. Els ingredients del bull varien segons les comarques. A Pradell d'Urgell s'hi posa carn magra i grassa de la millor, picada amb sal i pebre, sense sang; a Bagà distingeixen el bull blanc, en el qual no hi ha sang, i el bull negre, en el qual posen sang. A Sort ens informaren que en el bull no hi posen sang, i que fan bulls de dues classes: uns de carn picada i greix, i altres de greix, ous i pa. A Pont de Suert trobàrem també la distinció entre bull blanc, que es farceix d'ous, pa rallat i greix; i bull negre, que és més gruixat i curt que el blanc i hi posen sang, pa rallat i greix, amb sal, pebre, canyella i matafaluga picada. A totes aquestes castes de farciments els donen una bullida o cuita lleugera. A Esterri d'Àneu fan una varietat de bull que es diu bull d'ou, i és un farciment estretet, ple d'ous, pa i carnetes. Amb bona gana van atipant-se de truitada, algun tall de bull i talls de pollastre, Scriptorium, gener 1927.
|| 2. Ventre de tonyina en saladura, que s'usa molt com aliment entre la gent pobra (València).
    Fon.: búʎ (pir-or., or., occ., val.).
    Etim.: del llatí bŏtŭlu, ‘botifarra’.

3. BULL m.,
per boll (pir-or.). Una mala pedregada de pedra seca que n'hi havia per engrunar com bull de civada tots els blats de Conflent, Caseponce Contes Vallesp. 12.

4. BULL m.
Part superior de l'ormeig de l'art de pescar (Barceloneta). En la xarxa és més fina que la part inferior, anomenada peu de plom, i peu de suro, puix com que la part inferior frega per terra, ha d'esser molt més resistent que el bull, que va en surada (BDC, xiv, 13).