DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BULLENTOR f.
Qualitat de bullent; ardor de la cosa que bull; cast. hervor. Es classicisme ple d'humana bullentor, J. Ll. Estelrich («La Almudaina», 3 nov. 1922). Concentrant la bullentor del cor, Pons Llar 92.
    Fon.: buʎəntó (or., bal.); buʎentó (occ.); buʎentóɾ (Val.).