DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BULLIDOR, -ORA
|| 1. adj. Que bull; cast. hirviente. Dins l'escuma bullidora, Costa Poes. 34.
|| 2. m. i f. Qui fa bullir un líquid; cast. hervidor. Especialment: a) El que s'ocupa de coure el most per fer l'arrop (Mall.).—b) Home que fa bullir les pannes de suro dins la perola (Empordà).
    Etim.: derivat de bullir, amb el sufix -tōre.

2. BULLIDOR, -ORA
|| 1. adj. Que es pot bullir o està en bon punt per esser bullit (Bal.); cast. hervible.
|| 2. m. Acumulació de líquid que bull o escumeja sorollosament; cast. hervidero. El llagut se tombá en el bullidor de rompents, Ruyra Pinya, i, 73.
|| 3. m. Acumulació de coses menudes i bellugadisses; cast. hervidero. El clavell que ella porta al pit damunt d'un bullidor de rinxolades puntes blanques, Ruyra Pinya, i, 132.
|| 4. m. a) En les calderes de vapor, canó suplementari de ferro verge o d'acer en el qual es fa l'ebullició de l'aigua.—b) En el forn de vidre, la peça que forma paret a l'extrem de la nau (Manresa).—c) Perola on els tapers bullen el suro (Empordà, La Selva). V. perola.—d) Clap de terra on els llegums moren abans de granar (Gir.).
II. topon: a) El Bullidor: llogaret de set cases agregat al municipi de Barbens (comarca de Balaguer). «Un dia venint de Targa | vaig passar pel Bullidor; | vaig trobà un cau de formigues | que se'n duien el rector» (cançó pop., ap. Serra Notes Geogr. folkl.).—b) El Bullidor: torrent que aboca a la mar entre Castelldefels i Sitges.—c) Els Bullidors: font d'aigues termals de Caldes de Malavella, on brolla l'aigua en ebullició.—d) Bullidor: font del terme de Cabanelles, més amunt d'Oleta (Conflent).
    Etim.: derivat de bullir amb el sufix -tōriu.