DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BULLIR v.: cast. hervir.
I. intr.
|| 1. Esser un líquid tumultuosament agitat per la formació de bambolles de vapor que pugen i esclaten a la superfície, produïdes per l'elevació de la temperatura fins a cert grau. Puy torna hom la casola al forn tro que bulla, Flos medic. 265.
|| 2. Coure dins aigua en ebullició. Fets-ho bolir [sic] ensemps amb aygua, Flos medic. 169 vo.
|| 3. Esser un líquid agitat a semblança de l'aigua arribada a cert grau de temperatura. Es ver que era jove e la sanch li bullia, Muntaner Cròn., c. 72. La mar... comença a bullir e fer mouiments, Curial, iii, 17. Especialment: a) Fermentar els líquids alcohòlics.
|| 4. Estar molt calent. Tot lo mon bullia de calor, Muntaner Cròn., c. 223. Laia, xopa'm els polsos, que em bullen, Pons Com an. 99. a) Bullir-se el blat: cremar-se per l'acció de la calor excessiva (Sencelles).
|| 5. Estar molt excitat d'un sentiment intens. E puix lo seu cor de gran amor bull, Proc. Olives 691.
|| 6. Moure's agitadament, especialment una multitud. [Els peixos] bullien, anguilejaven, Ruyra Pinya, i, 24. Per los tossals y cingleres brolla, bull, s'empeny la gent, Camps y F., Poes. 70. a) met. Pensaments que per sa testa bullen, Verdaguer Flors 97.
II. tr.
|| 1. Coure dins aigua en ebullició. Mare ni tia | no m'aculliren | ni may bulliren | ordi per mi, Spill 918. Especialment: a) Posar en ebullició dins una perola les pannes de suro perquè reblaneixin i sien més fàcils de treballar per fabricar els taps (Empordà, La Selva).—b) Escalfar dins un recipient la roba ensabonada i posada en lleixivet (Manacor).
|| 2. Donar la temperatura més alta als ferros per soldar els fulls que s'hi hagen produït (ofici de ferrers, Eiv.).
    Loc.—a) Fer bullir l'olla: guanyar prou per viure (Olot). «Faig feina per fer bullir l'olla».—b) Bullir les cols a algú: tenir el renall o rogall de la mort (Rojals). «Al Joan li bullen les cols; ja li poden fer la caixa».
    Fon.: buʎí (pir-or., or., occ., Llucena, Monnòver, Sóller, Artà, Binissalem, Esporles, Felanitx, Men., Eiv., Alg.); boʎí (Fraga, Tortosa, Maestrat, Pollença, Alcúdia, Sa Pobla, Sineu, Palma, Manacor); boʎíɾ (Cast., Val., Gandia, Cocentaina, Alcoi, Al.); buʎíɾ (Sueca, Benigànim, Pego, Benissa, Biar, Elx).
    Conjug.: segons el model de sentir.
    Etim.: del llatí bullīre, mat. sign. I.