Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. busca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BUSCA f.
|| 1. Bocí de branquilló; cast. palillo, pajuela. Tanta diferència com ha entre la petita busca e la gran bigue, Canals Carta, c. 37. O dins gran foch hauent flama sens mida, | per fer augment, | hun petit plech de busques aiustar, Trobes V. Maria [118]. Amb una sola d'aquestes busques tan petites se podria assolar sa vila, Ruyra Parada 36.
|| 2. Brossa, partícula molt menuda; cast. brizna, pajuela, casquillo. Perque veus tu la busca en lull de ton frare, Evang. Palau. Treia de dins l'ull la busca, Rosselló Many. 75.
|| 3. Part prima i punxeguda d'una cosa (Empordà); cast. pico. «La busca de la xeringa» (St. Feliu de G.).
|| 4. Barreta o lamineta llarguera que en els rellotges assenyala les hores i minuts (Empordà, Vic, Manresa, Barc., Vendrell, Mall.); cast. manecilla, aguja. He endevinat la busca misteriosa | senyalar invisible en l'alta esfera | el minut de l'eterna despedida, Oliver Obres, i, 70.
|| 5. Barreta metàl·lica que travessa horitzontalment les mesures de líquids per indicar el punt fins on s'han d'omplir (Urgell, Segarra, Mall.).
|| 6. Busca de sa Tramuntana: conjunt de tres estels no gaire lluents, situats en línia recta, que volten en gir de l'estel de la Tramuntana i serveixen de guia horària als pastors (Llucmajor, Manacor, Santanyí, Vilafr. de B.). Formen part de la constel·lació del Carro Menor.
|| 7. Infant petit, o persona de casta petita (Mall.).
|| 8. pl. Part petita en què una quantitat sobrepassa un nombre rodó (Mall.); cast. pico. «Són les onze i busques». «Què n'has pagat d'aquesta casa?—Mil pessetes i busques».
|| 9. Allargar busca: joc de nois (Manacor). Senyen a terra un punt de partida en el qual es posa dret amb un peu el qui ha de tirar; pega bot amb el peu alt, i així posa una busca o altra cosa en terra tan enfora com pot, sempre amb el peu alt; els altres fan el mateix, i el qui tira més lluny, ha guanyat.
|| 10. Fer busca: deixar d'anar a escola o a un altre lloc on calia anar (Binissalem); cast. hacer novillos.
    Loc.
—a) Fer més nosa que una busca dins un ull: esser molt molest, fer molta de nosa (Mall.).—b) Fer busques o treure busques: treure sorts entre alguns per jugar o repartir-se alguna cosa, guanyant aquells a qui toca busca llarga o curta, segons quins sien els pactes (Empordà, Mall., Men.).—c) Llevar-se ses busques de davant: procurar alliberar-se de treballs o molèsties (Mall.).—d) Fer ser busques endins a algú: apurar-lo molt, posar-lo en perill imminent (Mall.).—e) Dur busques en es niu: aportar mitjans de vida a la casa (Mall., Men.). Y se fa trossos per du busques an es niu, Ignor. 25.
    Cult. pop.
—En tenir una busca dins un ull, diuen aquesta oració: «Santa Llucia gloriosa me tregui aquesta busca de l'ull, | que suara l'hi volia i ara no l'hi vull; | Santa Llucia de Montserrat | que me la tregui ben aviat; | Santa Llucia de Buscarola, l'ull en dedins i la busca en defora» (Llofriu).
    Fon.:
búskə (pir-or., or., bal.); búska (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: buscota;—b) Dim.: busqueta, busquetxa, busqueua, buscona, buscó, buscarrí, buscarrina, buscarrinoia, buscarrona.
    Etim.:
del germ. *būsca, ‘llenya de cremar’ (cfr. Wartburg FEW, s. v.).