Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  butlla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BUTLLA o BUL·LA f.: cast. bula.
|| 1. Peça rodona de cera o de metall, que duia una marca i s'aplicava a documents oficials per acreditar l'autenticitat de llur procedència. E d'aquest magaduch tramès privilegi ab bulla d'or, Muntaner Cròn., c. 199. Li acomanaba hun privilegi... lo qual era bullat ab bulla de or, Pere IV, Cròn. 37.
|| 2. ant. Peça rodona de plom que duia una marca i s'aplicava als draps que s'havien fabricat per vendre i que estaven conformes amb els preceptes legals de llur fabricació. No gos bolar ne fer bollar negun drap strany a bulla de Barchinona, doc. any 1387 (Col. Bof. xi, 309).
|| 3. Missiva o altre document oficial que porta bolla acreditativa. Es diu especialment de les lletres del Papa que porten el segell pontifici i la bolla de plom amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau. No sofferíem que bulles d'aquells [papes] fossen exhibides en nostra terra, Pere IV, Cròn. 392. Grans benifets tu destruus ab tes butlles, Ausiàs March cxii. A obs de fer scriure e registrar diverses butles papals, doc. a. 1440 (Arx. Gral. R. Val.). Sa magestat hage manat y mane la bulla de la dita Sancta Cruada, doc. any 1501 (BSAL, xi, 150).
|| 4. Taca d'excrement que queda a la camisa (Cat.); cast. palomino.
    Loc.
—a) Tenir butlla de ferro: tenir amples facultats per obrar, sense mirament al perjudici que s'ocasiona als altres. Y aquesta familia sobre tot, sembla que tingui butlla de ferro pera incomodar y fer fugir a la gent pacienta, Vilanova Obres, iv, 109.—b) Fer tant de paper com una bul·la vella: no fer gens de paper, no esser considerat bo per res (Mall.). Tothom el va deixar plantat qui feya tant de paper com una bul·la veya, Aguiló C., Rond. de R. 12.
    Fon.:
búʎʎə (pir-or., or.); búɫɫə (bal.).
    Etim.:
pres del llatí bŭlla, ‘bolla’. (V. bolla).