DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

CANON m. ant.:
V. canķ.

CĀNON m.: cast. canon.
|| 1. Llei eclesiāstica, especialment la decisiķ d'un concili sobre el dogma o la disciplina. No foren arts, leys, canons ne estatuts, Metge Somni iv.
|| 2. Regla o llei general, o principi que regeix el tractament o aplicaciķ de qualque cosa. Una Venus carregada de roba, exactament situada dintre del cānon burgčs dels últims decennis, Pla SB 177.
|| 3. Part de la missa que comenįa en el Te igitur i acaba amb el Pater noster. La intelligencia que tenen del canon de la missa, doc. a. 1704 (Hist. Sķller, ii, 887).
|| 4. Pensiķ que paga el censatari al censualista, especialment en el cens emfitčutic.
    Etim.: pres del llatí canon, mat. sign.