DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

CĀRREC m.: cast. cargo.
|| 1. Allō de quč una persona o cosa és carregada. Cauayl sens peus no poria portar el carrech del cauayler, Llull Cavall. 27 vo. Tot aquell carrech que nolieiat hauran abans, Consolat, c. 84. La nau deu tornar per posar son carrech en la dita ciutat, doc. a. 1340 (Capmany Mem. ii, 111). La nau den Fogassot e la nau den Vinyoles qui hauien descarregat en Mallorques los carrechs de vi, Ardits, i, 16 (a. 1391). A vagades de carech [sic] o per temporal de temps han a gitar la roba, Conex. spic. 92. Los sien donats XX milia marchs d'aur e atre tants d'argent, e C milia carrechs de forment, Hist. Troy. 299. a) met., aplicat a coses immaterials: Portant ab gran plor e enuig lo gran carrech e fexuch pes de aquesta corruptible carn, Canals Carta, c. 54. La gran amor porta ab si carrech gran, Ausiās March lxxxiv.—b) especialment, Quantitat de fruit que un arbre porta (Tortosa). ĢL'olivera té bon cārrecģ. ĢLos arbres estan a mig cārrecģ.
|| 2. Obligaciķ feixuga. Especialment: a) Obligaciķ de fer alguna cosa o de tenir-ne esment. Com era en cārrec de mantenir la gran casa e la gran almoina, Llull Blanq. 1. De que la Guelfa mostrant hauer compassio pres carrech de aiudarlo, Curial, i, 5. La muller deu portar riqueses per ajudar a portar los carrechs del matrimoni, Egidi Romā, ll. 2, pt. 1a, c. 12. La qual tenia en carrech la guarda roba de sa mercč, Villena Vita Chr., c. 43. Lur pare o la persona qui tindrā carrech de ellas, doc. a. 1518 (BSAL, iii, 110). Perque ell men hauia donat carrech que les y tremetés, doc. a. 1533 (BSAL, x, 42). Ses senyores que duen carrech de casa, Roq. 7. Axō no serā res; corre a mon cārrech, Vilanova Obres, xi, 211.—b) Obligaciķ pecuniāria. En despeses e carrechs de la dita confraria, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 246). La d'Agualada, la qual per molts carrechs importables es stada molt oppresa e empobrida, doc. a. 1404 (arx. mun. d'Igualada). Aįo sia entes generalment en tots los censals e carrechs imposats sobre les terres, Llibre Abellķ, a. 1512.
|| 3. Culpa, responsabilitat moral; imputaciķ. Ni que'l dit rey de Granada nos en pogués donar cārrec ni dir que en res li venguéssem a menys, Epist. Pere 176. E aįo sia en carrech de lur ānima si no ho fan, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Que li era gran carrech com no ho conquistava, Muntaner Crōn., c. 271. Los majors posen carrech als menors, Scachs 29. Yo guardaré de dan a vos e a mi de carrech, Tírant, c. 201. Vos haurā fet creure alguna faula oripellada, volent dar carrech al millor caualler que huy se trobe, Tirant, c. 211. No volem fer cārrechs an es qui se'n cuydan, Ignor. 4.
|| 4. Ofici públic de certa autoritat.
|| 5. Fer-se cārrec. formar-se idea clara. Si ens fem carrec del temps en quč fou fundat, Verdaguer Exc. 49. Jo ja me fas cārrech que la ciutat de Palma no té perill, Roq. 10.
    Fon.: kárək (pir-or., or., bal.); kárek (occ., val.).
    Etim.: derivat postverbal de carregar.