DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

CĀRREGA (i sa var. carga). f.: cast. carga.
|| 1. Allō de quč una persona o cosa és carregada. En tal loch posen les carregues que sien avinents a portar, Ordin. Pal. 60. Posa tal carrega a tes espatles, que la pugues sostenir, Vida polít. Lo cap al coll es carrega fexuga, Ausiās March lxxxvii. L'escuder amb sa cārrega estimada, Canigķ ix. Cārrega i nau les ones engoliren, Atlāntida introd.
|| 2. especialment: Quantitat de substāncies que entra en un artefacte i serveix per donar-li forįa o per posar-lo en condicions d'obrar (per exemple, la quantitat de llenya que entra a una carbonera, la de pķlvora i projectils que entren a una arma de foc, la d'electricitat que entra a una pila elčctrica, etc.).
|| 3. Unitat de mesura, que té diferents valors segons l'objecte mesurat i segons les comarques, perō que en general correspon a la quantitat que pot portar una bístia. Fer cargues: omplir les portadoras de verema per transportar-la al cup (Penedčs, Camp de Tarr.). Carga de pebre, Leua Coll. 1249, Cargua de pex salat e d'anguila..., Cargua de vin..., doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). Los ne lexats metre tres cārregues de pa, Pere IV, Crōn. 193. Trobaren en cascun sach lo preu que costaua lo blat de cascuna carregua, Serra Gčn. 39. La mija cārregua no es sino quintar e mig, Tirant, c. 133. Per tres carregues de vi que comprí a Valls, doc. segle XVI (Miret Templers 580). Una bota dolenta de tres cargues de vi poc mes o manco, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 136). Catorze barills de mitja cārrega de vi, Comalada Pierres Prov. 68. La carga de verema és de dotze arroves (Camp de Tarr.). La carga de vi equival a 128 porrons (=121'60 litres) i es considera dividida en quatre parts que s'anomenen barralons (Vilafr. del P.) o armines (Tarr.). La carga d'oli es divideix en tres maials; equival, doncs, a 30 quartans (=124 litres en el Camp de Tarragona). La carga d'olles o de cassoles és el conjunt de 45 peces de grossāria regular; representa una determinada quantitat de terra emprada i un cert temps de treball, que és ordināriament el jornal d'un home (Breda). La carga de cereals equival a dues quarteres o a vuit faneques, o sia, devés 120 quilos (or., occ.). La carga de carbķ pesa tres quintars nets, o sia, també uns 120 quilos. La carga de files la fan quatre files; la de files amples, tres; la de filatons, sis filetons. La carga de fusta de botada, si la fusta és de pipa, fan la carga quatre canes, o sia, la formen les fustes que colˇlocades de costat pel seu ample fan una amplada de 36 pams; quan és de mitja pipa, fan cārrega 5 canes (=45 pams); quan és de barril usual fan carga 8 canes, i quan és de semalisses usuals fan carga 10 canes. La carga de fustets curts consta de tres peces; la de fustets llargs, de dues; la de palmelles, de dotze; la de paquets, de quatre; la de braįos de carro de torn, de dos braįos; la de braįos de carro mitjā, de tres; la de braįos de carro de pagčs, de quatre braįos; la carga de raigs de roda sķn trenta peces; la de rodells sķn quatre; la de contrapernes i baranes consta de dotze baranes i vuit contrapernes; la de corbes de roda es compon de dotze corbes, i la de capįalets conté dotze capįalets.
|| 4. Obligaciķ o conjunt d'obligacions feixugues. Aquel deu auer lo profit, qui la cārrega del matrimoni sostén, Cost. Tort. V, i, xvi. Especialment: a) Obligaciķ pecuniāria. Escepciķ feta de drets legals, cārregues, censos y lloguers, Vilanova Obres, iv, 262.
|| 5. Acciķ de carregar. Especialment: a) Atac vigorķs contra els enemics. A pas de cārrega: caminant rāpidament, gairebé corrent. A pas de cārrega els miquelets van travessar el claustre, Caselles Mult.58.—b) Carga: empenta forta donada de costat (Men.).
|| 6. Carga: policia (en l'argot dels malfactors barcelonins).
    Refr.
—ĢCārrega que plau, no pesaģ (or.); ĢCārrega a gust, no pesaģ (val.).
    Fon.: kárəɣə (pir-or., or., bal.); káreɣɛ (Ll.); káreɣa (Andorra, Tortosa, Maestrat, Val.); сǽrəɟə (Palma). En l'accepciķ || 3 predomina la forma carga: káɾɣə (Rossellķ, Conflent, Ripoll, Breda, St. Hilari, Penedčs, Camp de Tarr.); káɾɣɛ (Puigcerdā, Bolvir, Alās, Ll., Pradell, Falset); káɾɣa (Pont de S., Calasseit); en canvi trobam la forma cārrega a Andorra i a Tortosa.
    Etim.: derivat postverbal de carregar.