DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CÒMIC, -ICA adj.: cast. cómico.
|| 1. Propi de la comèdia. Entre los poetes còmichs, Terensi és tengut en gran estima, Alegre Transf., pròl.
|| 2. substantivat: a) Autor de comèdies. Ha seguit lo eximpli del gloriós Jherònim, del gran còmic Tarensi, Alegre Transf., pròl.—b) Actor que es dedica a la representació de comèdies. Representa lo que vol millor qu'un còmich, Aguiló Poes. 175.—c) Que obra amb hipocresia. Uns còmics, cregui'm, uns còmics!, Pons Auca 180.
|| 3. Que provoca la rialla. Com una escena còmica de cinematògraf, Pons Com an., 154. Perque no hi faltàs la nota còmica, Rosselló Many. 161.
    Etim.: pres del llatí comĭcum, mat. sign.

COMIÇ m. ant.
Nom de certa moneda. XII tunis e mig d'or valen I comiç d'argent, Conex. spic. 97.