Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  consol
veure  cònsol
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSOL m.
Acte de consolar; persona o cosa que consola; cast. consuelo. Per dar-nos esperansa de una cullita, sinó abundant, suficient per lo consol de la isla, doc. a. 1768 (Entrev. Eiv. 104). Arribà l'istiu, consol dels desvalguts, Pons Auca 280. Mos vulga després fer creure | que, mort ell, consol no té, Penya Poes. 179. «Jo no tenia consol, | i amb un ramell me'n donàreu: | seda negra m'hi posàreu, | i amb això me demostràreu | que, ausent de mi, dúieu dol» (cançó pop. Mall.). «Saps que és de mal, voler bé | a aquell qui no vos ne vol! | És un mal sense consol, | que de cada hora revé» (cançó pop. Mall.).
    Loc.
—a) No tenir consol: esser una cosa extremadament dolenta i lamentable (Mall.). «Això no té consol, fer malbé la riquesa d'aquesta manera!»—b) Tenir mal consol d'un: rebre'n mal tracte, mala vida (Ribes, ap. Aguiló Dicc.).—c) Es consol de ses donades (Mall.). «Un dia em digueres sí | i lo endemà m'enganares | sense deixar-me tenir | s'alegria d'es coní | ni es consol de ses donades» (cançó pop. Mall.).
    Refr.:

«No hi ha dissabte sense sol, ni viuda sense consol» (Men.).
    Fon.:
kunsɔ́ɫ (pir-or., or., men., eiv.); konsɔ́ɫ (occ., val., mall.).
    Sinòn.:
consolació, conhort.
    Etim.:
postverbal de consolar.

CÒNSOL m.
|| 1. Cadascun dels dos magistrats que tenien la suprema autoritat en la república romana durant un any; cast. cónsul. Tro la venguda del gran cònsol romà appellat March Cató, Boades Feyts 9 Pauli... era baró molt excellent e cònsol de Roma, Genebreda Cons. 37.
|| 2. Regidor d'un municipi; cast. concejal. Antigament estava molt estès el nom de cònsol aplicat als regidors comunals; avui encara es conserva a Andorra, on el batlle és anomenat cònsol primer, i el tinent de batlle té el títol per cònsol segon. E nós... anàssem a Montpestler... e quan nós som venguts a Lates exiren a nós los cònsols e dels prohòmens de Montpestler be .c. a caval, Jaume I Cròn. 295. Comparegueren en Robert de Belvey, en Guillem de Torreella, ... en Bernat Sagranada e Naries Yvenyes, cònsols de Malorques, doc. a. 1248 (Boll. Lul. v, 43).Cònsol en cap: (ant.) batlle, primer regidor d'un municipi. Yo Esteve Font trobantme quonsol en quap [sic] de la present siotat, doc. a. 1542 (Ruscino, iv, 89).
|| 3. ant. Prohom d'una confraria; cast. cofrade mayor. Per los dits honorables consellers sien extrets de les dites bosses dos rodolins, ço és, de cada una de les dues bosses hun rodolí, lo qual sie ubert y legit lo nom del libreter confrare qui en aquell se trobarà, y aquells sien y hagen esser cònsols de dita art dels libreters per aquell any, e lo qui serà extret de la bossa dels antichs sia i's anomèn cònsol en cap, y lo qui serà extret de la altra bossa sia i's nomèn cònsol derrer, los quals cònsols hagen de regir y administrar la dita confraria, doc. a. 1503 (Col. Bof. xli, 362). Lo Collegi del art liberal dels pintors se ha de formar y compondrà de dos Cònsuls, en cap y segon, de un clavari y de tots los que's trobaran pintors..., doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 398).
|| 4. ant. Funcionari cristià establert a un port de terra d'infeels per representar-hi i defensar-hi els drets dels mercaders del país cristià; cast. cónsul. Qu'els hòmens de la terra e de la senyoria nostra hayan a Tunis e en los altres lochs de la senyoria del Miralmomeni, en los quals volran, fondecs de mercaderies, e cònsols qui demanen tots lurs drets e lurs costumes en la duana e en altres lochs, doc. a. 1285 (Capmany Mem. iv, 12). Que'l senyor rey d'Aragó hi pogués metre cònsol, en poder del qual faessen dret tots los mercaders cathalans e patrons de naus e mariners que venguessen en Tunis, Muntaner Cròn., c. 31. Que los catalans hagen un cònsol e los sicilians altre cònsol qui fassen rahó e justícia entre aquels; e si alcun sarreyn se clama d'alcun català o cicilià..., sia tengut aquell requerir deuant lo cònsol dels catalans o dels sicilians, e lo dit cònsol sia tengut aquell spetxar e fer-li fer rahó e justícia; e si assò lo dit cònsol fer no volrà, lavors lo sarreyn se pusca clamar en la duana, doc. a. 1403 (Boll. Lul. ix, 352).
|| 5. Funcionari civil que resideix a un port o ciutat de l'estranger amb la missió de representar-hi els interessos del comerç del seu país i defensar-hi els drets dels seus connacionals; cast. cónsul. El funcionari que té jurisdicció damunt alguns cònsols, s'anomena cònsol general
|| 6. ant. Cònsol de mar: cadascun dels dos mariners que eren elegits anualment per a regir el comerç i la navegació de Catalunya. Lo vespre de la festa de Nadal... los pròmens nauegants patrons e mariners o partida de aquells apleguen consell en la església de sancta Tecla de la ciutat de València e aquí, per elecció e no per redolins, tots en una concordants o la maior partida, elegexen dos bons hòmens de la art de mar en cònsols, e un home de la dita art de la mar... en iutge de les appellacions que's fan de les sentències dels dits cònsols, Consolat, c. 1. Los cònsols de la mar han tot poder ordinari en tots los contractes que per us e costum de mar se han a determenar e en les costums de la mar són declarats, dits e specificats, Consolat, c. 31. Foren elets en cònsols de la mar en concell de C jurats que's tench aquell die, los honrats en P. Casassage en P. Muntros..., doc. a. 1391 (Ardits, i, 13).
|| 7. ant. Cònsol de nau: jutge elegit dins una nau per administrar-hi justícia i atendre a la recta distribució dels queviures. Cònsols deuen iurar... que ells per algun senyor qui sia en la nau ni per parent ni per altre home, ells no faran sino a la maior lealtat que fer puguen..., e deuen fer leals mesures de vi e de tot ço que's vene en la nau, Consolat, c. 333.
    Loc.

Fer orelles de cònsol: no fer cabal del que altri diu (Mall.). Si no agrad an es públich, que fassa oreyas de cònsol, Aguiló Poes. 148. L'accepció «poner oído atento», que dóna Aguiló Dicc., és equivocada.
    Fon.:
kɔ́nsuɫ (Barc.); kɔ̞́nsoɫ (Mall.).
    Etim.:
del llatí consŭle, mat. sign. || 1.