CÚSPIDE f. neol. Part superior acabada en punta, especialment d'una pirŕmide, d'un con, d'una muntanya; cast. cúspide. Fon.: kúspiđə (Barc., Palma); kúspiđe (Val.). Etim.: pres del llatí cuspĭde, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.
cúspide