Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  1. cabās
veure  2. cabās
veure  3. cabās
veure  4. cabās
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

1. CABĀS m.
|| 1. Recipient d'espart o de llata de palma, de forma ovalada amb les voreres relativament baixes i amb dues anses, que serveix per tenir-hi gra, per traginar terra i per altres usos anālegs (pir-or., or., occ., val.); cast. capazo, esportillo. Carga de cabaįos, Leuda Coll. 1249. Un cabaį plen de canem, doc. a. 1410 (Alķs Inv.). E pres un cabās en una mā e una exada en l'altra, Tirant, c. 24. Evitar de dir... sanaya per dir cabās, Pau Regles 211. Dos cabassos o sanallas bonas, doc. a. 1546 (Alķs Inv. 49). Com si esbarriés sorra ab un cabās, Vilanova Obres, xi, 91. Cabās de terrellķ o terrelloner: és més petit que els ordinaris i serveix per traginar terra, arena i cosa feixuga (Cat.). Cabās femeter: és més gran que els ordinaris i serveix per traginar fems (Cat.). Cabās de formigar: és més gran que els ordinaris i serveix per formigar (Castellķ de la Plana).
|| 2. Recipient de palma o d'espart, quasi tan fondo com ample de boca, que serveix per dur fruita i altra cosa (Lledķ, Collsacabra, Pineda, Costa de Llevant, Penedčs, Vinarōs, Sueca); cast. cenacho, espuerta. És el que a altres regions de Catalunya es diu senalla i a Mallorca senaiķ.
|| 3. Recipient d'espart o de llata de palma, de forma molt llarguera, que els sabaters solien emprar per tenir les eines (Mall.); cast. espuerta. Ab lo cabās a devora, canta o siula el taconer, Penya Poes. 65.
|| 4. Cofí per tenir la pasta d'oliva que han de premsar (Baix Empordā, Garrotxa).
|| 5. met. Conjunt de despeses diāries d'una família o d'altra gent que viu en comunitat (Cat., Val.); cast. taleguilla de la sal. Portar el cabās: administrar, estar encarregat de distribuir les despeses (Empordā). Portar-li el cabās a casa, a algú: portar-li les coses necessāries per son manteniment, subvenir a les seves despeses (Val.).
|| 6. Conjunt de coses que umplen un cabās.
|| 7. Multitud o abundāncia de coses. Fan-ne sens braį un gran cabaį, Spill 8884. ĢMamar-se un cabās d'indulgčnciesģ: guanyar moltes indulgčncies (Cat.). A cabassos: en molta abundāncies (Cat.).
|| 8. Dona malfeinera (Empordā). ĢAquesta és un cabāsģ (Torroella de M.).
    Loc.
—a) Fer-ne una com un cabās: fer una acciķ molt reprensible o desbaratada (Cat.).—b) Si en vols més, para el cabās: ho diuen després d'enumerar una sčrie de fets, per indicar que encara se'n podrien retreure més (Vinarōs, Castellķ).—f) Cabās de les dotze: insult que s'aplica a un home poca-solta (Barc.). Ansia allā, cabās de les dotze, cup del delme, Vilanova Obres, xi, 165.
    Refr.
—a) ĢPredica cabās, que tant ne traurāsģ: ho diuen d'un qui dķna consells en va, que no els escolten (Vilabertran).—b) ĢQui fa una cistella, fa un cabāsģ (Vinarōs).
    Fon.:
kəβás (or., bal.); kaβás (occ., val.).
    Intens.:
—a) Aum.: cabassās, cabassarro, cabassot.—b) Dim.: cabasset, cabassetxo, cabasselˇlo, cabasseu, cabassķ.
    Etim.:
del llatí *capācĭum, ‘espécie de senalla’ (cfr. Meyer-Lübke REW 1623 i Corominas DECast, i, 651).

2. CABĀS m. augm.
de cap (Pego, Alacant).

3. CABĀS interj.
per expressar admiraciķ, sorpresa (Cat.); cast. caramba. Ay cabās! com si no n'hagués vista cap, de senyora!, Oller Vilaniu 20.
    Etim.:
de carall, deformat a imitaciķ de cabās art. 1, per eufemisme.

4. CABĀS topon.
Es Cabās: nom d'una possessiķ del terme de Santa María (Mall.).