Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cabal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CABAL m.
|| 1. Propietat consistent en bestiar (Conflent, Cerdanya, Empordà, Vall d'Àneu, Vall de Boí, Tremp); cast. ganado. Que ningu... puga tenir ningun cap ni cabal algu en lo bestiar que guardara, doc. a. 1764 (arx. mun. d'Igualada). Els eugassers entre mig de llur cabal, Verdaguer Nerto.
|| 2. Quantitat de diners o d'altres béns que es posseeix; cast. caudal, capital. Treballaua de fusteria, e ferreria, logantse ab los mestres d'aquell art fins tingué algun poch de cabal, Villena Vita Chr., c. 92. En bossa vella... met son cabal, Spill 7843. Especialment: a) Mota, quantitat deixada a interés o aplicada a un negoci. Metre en son poder lo cabal el guany que ab la dita comanda sera fet, Consolat, c. 220. Guany e cabal tot t'ho dará, Spill 12680.—b) Béns propis d'un fill de família (Lacavalleria Gazoph.); cast. peculio.c) Quantitat que concedeix el pare al fill o l'amo al servent; cast. pegujal.
|| 3. Conjunt de coses que es posseeixen per un ús determinat. «Tu dus molt de cabal» (Mall.). «¿Vols que et diga es meu cabal | d'avui envant que he mester?—Una falç que segui bé, | manegots i davantal» (cançó pop. Mall.).
|| 4. Quantitat d'aigua que du un riu o altre corrent; cast. caudal. Com el cabal d'una dèu viva, Víct. Cat., Sol. 103.
|| 5. met. Conjunt de coneixements o de bones qualitats que es posseeix; cast. caudal. Altr'en saber creu esser sson cabal, Ausiàs March, cvi. Posseia un cabal de coneixements en l'art militar, Genis Julita 51.
|| 6. Fer cabal: obtenir guany, fer bona carrera (Mall.). «Tu has fet molt poc cabal».
|| 7. Fer cabal de qualcú o de qualque cosa: fer-ne cas, prestar-li atenció o concedir-li importància (Cat., Val., Bal.); cast. hacer caso. Mas poch o negun cabal li'n fahia en Ramon Folch, Boades Feyts 361. No se fa de la virtut lo cabal que's deu, Lacavalleria Gazoph. Fent cabal de faules velles que no creuen ni els infants, Aguiló Fochs foll. 110.
|| 8. Fer-se cabal d'una cosa: entendre-la, haver-ne esment (Valls). «Fes-te cabal de la qüestió» (Valls).
|| 9. A cabal: per un tot sol (Prats de Ll.). «Els porcs a mitges; l'altre bestiar, a cabal»: dels porcs, la meitat pel masover i l'altra per l'amo; l'altre bestiar, tot pel masover.
|| 10. Per cabal: tot sol. Narpán e Blanquerna foren per cabal en la cambra de Narpán, Llull Blanq., c. 52. Partescha hom la un del altre, e per cabal sien requests, Usatges 99.
|| 11. Treure cabal: a) Treure profit, obtenir guany. «Aquest amo, de mal any ha tret cabal» (Mall.). b) ant. Obtenir bon resultat, sortir bé de les dificultats. La trinitat sancta lo guardara de tal inconuenient, e si d'ell trau lo cabal be li poran dir caualler de bona ventura, Tirant, c. 173.
II. Quedar o estar al cabal, o a cabal: tenir pagat o cobrat el deute. Si no us ve a compte, restem al cabal, Proc. Olives, 464.
III. adj.
|| 1. Que té pagat o cobrat el deute; que no te obligació a complir ni dret a exigir envers d'un altre; cast. en paz. En tornarme aquest capital... estirem cabals y no me deuràs res, Penya Mos. iii, 171. Qui paga lo que deu queda cabal, Roq. 5. «Ara estic cabal amb ell».
|| 2. Exacte; complet i just; cast. cabal, justo. Hey mancan setanta vuit durets per fer els mil duros cabals, Penya Mos. iii, 163. «De Sant Joan a Nadal, mig any cabal» (refr.). Teniu fets estudis y cabal conexença de tot quant atany a Catalunya, Obrador Arq. lit. 20.
|| 3. Just, que posseeix la integritat moral; cast. entero, cabal. Que hi haja homo tan cabal, | que dins el mon sàpia viure | sense may deixar de riure | ni fer cap pecat venial, Penya Poes. 180.
    Refr.
—a) «Cabal de sang, cabal de fang»: vol dir que els béns consistents en bestiar no són béns sòlids (Cat.).—b) «Bon cabal per un pobre home!»: ho diuen en parlar d'una noia poc treballadora (Olot).—c) «Cabal mal adquirit, no fa profit» (Tremp).—d) «Procura tenir cabal, per no anar a l'hospital» (Cat.); «Qui a vint anys no té seny i a trenta no té cabal, a quaranta a l'hospital» (Empordà); «Molts se'n van a l'hospital per no veure son cabal» (Mall.).—e) «Petit cabal, poca ventura» (Olot); «Poc cabal, mala ventura» (Empordà, Penedès, Urgell, Segarra); «Petit cabal, grossa ventura» (Llofriu).—f) «El qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu» (Mall.).—g) «No fiïs a cap home ton cabal, que amb ell no hi mengis un quartà de sal» (Aguiló Dicc.).
    Fon.:
kəβáɫ (pir-or., or., bal.); kaβáɫ (occ., val.); сəβáɫ (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.:
derivat per cap. En llatí clàssic, caput ja tenia els significats de ‘bístia de ramat’ i de ‘mota’, ‘quantitat que s'aplica a la producció de guany’; i aquests significats són la base de les significacions del nostre cabal.