DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CABANYA f.
|| 1. Construcció rústica de pedres o de fusta per soplujar-s'hi transitòriament o per guardar-hi instruments de treball; cast. cabaña. Los virtuosos pastors tornaren a les cabanyes sues, Villena Vita Chr., c. 67. Per soplujar-s'hi munten amb pressa una cabanya, Atlàntida vi. Especialment: a) Porxada, departament cobert adherit a una masia i que serveix per soplujar-hi herba, eines, carros, etc. (La Garrotxa, Plana de Vic, Girona). V. cabana.
|| 2. a) ant. Ramat de bísties de cabestre o d'ovelles transhumants; cast. cabaña, rebaño. Si alguns dels dits vehins...metran los seus bestiars en los dits vedats..., que pague per cascuna cabanya que serà mil cabeçes X sous de reals de València..., e si serà major o menor la cabana [sic] aquella rahó matexa, Ordin. Cast. xci. Que's perderen someres de la cabanya de Sis, pare de Saul, Serra Gèn. 96.—b) Rècula de bísties que traginen gra (Martí G. Dicc.).
|| 3. Espècie de gaveta que usen en el forn per al llevat (Tortosa).
|| 4. En el joc de billar, l'espai comprès entre la barana i la ratlla des d'on se fa la sortida; cast. cabaña, casa.
|| 5. Pasqua de les cabanyes: la festa dels Tabernacles que celebraven els jueus medievals (Blondheim PRJ, 35). V. cabanyelles.
    Etim.: del llatí capāna, mat. sign. || 1. Les formes cabana i cabanya són un cas de dualitat en l'evolució de la nasal intervocàlica, semblant al cas de afanar i afanyar, enganar i enganyar, etc.