Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cabdal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CABDAL (antigament escrit capdal).
I. || 1. adj. Principal, posat en primer lloc en l'orde d'importància; cast. capital, principal. CL lenys capdals menys de les barques menudes, Jaume I, Cròn. 55. Los peccats capdals son VII, Llull Conf. 1. E lo Delfí ab los senyors capdals majors, Spill 1468. Es menester que sagneu lo cauall de la vena capdal qui ve per lo coll, Dieç Menesc. ii, 25 v. Y com als antichs dies va ser capdal profeta, Costa Trad. 109. Riu cabdal: riu que du molta quantitat d'aigua. Ab dos rius cabdals passàs abundosa per l'ampla canal, Passi cobles 147. Àguila cabdal: àguila real. D'aquesta gran aguila volar la volada | no y basta volant lo vol del pardal... | lo vol que tant vola aquella capdal, Passi cobles 136. Com l'àguila capdal cerca el pur aire, Caymari Poem. const. 29.
|| 2. m. ant. Personatge d'alta categoria, caporal; cast. jefe. Quals que quals dels capdals hauran aygua, doc. a. 1239 (Codi Llagostera, 25). Parla ab en Guillem Ramon de Moncada e ab altres capdals de Catalunya e de Arago, Desclot Cròn., c. 11. Com havets desemparat tant honrat capdal, Muntaner Cròn., c. 105. Y encara fo ab nos lo capdal del Buig, Pere IV, Cròn. 313.
II. m. Cabal, quantitat de diners o d'altres béns que es posseeix; cast. caudal. Tot lo capdal que guerrejant guanyara, Llorente Versos, ii, 15. a) met. Guarda encara gran capdal de veus, Grandia Gram. xxvi.
    Fon.:
kəbdáɫ (or.); kabdáɫ (occ., val.).
    Etim.:
del llatí capĭtāle, ‘propi del cap’, ‘principal’.