DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CABELL m.
|| 1. Cada un dels pèls que cobreixen el cap; cast. cabello. Hac gran barba e lonchs cabells, Llull Cavall. 5. Les sues vestedures seran sos pels e sos cabells, Llull Blanq. Qui's metrà en aguait e apensadament requerrà cavaler, e'l ferrà am fust, e'l tirarà per los cabeyls, esmèn-lo per mort, cor gran onta és, Usatges 55. Si vols que cabels no't naxquen nul temps, aranqua't aquells e unta't lo loch on aquels seran ab sanch de rata pennada, Micer Johan 426. Pres lo petit fill per los cabells e tirà'ls-hi, Tirant, c. 3. Està la blanca donzella pentinant sos cabells d'or, Costa Trad. 33.
|| 2. (modernament) Conjunt dels pèls que cobreixen el cap; cast. cabello. Té por de que ja urpegen son voleyant cabell, Atlàntida vi. És un significat pres del castellà.
|| 3. ant. Pèl (en general). Hauia uns cabells debaix de les soles dels peus, Boades Feyts 145. Un cabell de la coha de un cauall, Dieç Menesc. ii, 43 vo. La coha bayxa e ferma ab gros mascle he prou cabels larchs fins a terra, Flos medic. 26 vo.
|| 4. Filament, part llarguera i molt prima d'una cosa. Especialment: a) Cadascun dels filaments que surten d'una ploma; cast. barba.—b) Arrel molt prima d'una planta; cast. barba.—c) Cadascun dels filaments que surten de la panolla de blat de moro; cast. cabello.—d) Cadascuna de les arreletes filamentoses que té la ceba tendra (Llofriu).—e) Veta que va a cada extremitat del vencill de lligar garbes i serveix per fer el nus (Sta. Margalida).—f) Cabells rossos: cadascun dels tenrums molt prims que els moltons tenen en el coll (Mall.); cast. colleja.—g) Cabell d'àngel: filaments que ocupen l'interior de certes carabasses, i dels quals es fa una confitura anomenada també cabells d'àngel.—h) Cabells d'àngel: classe de fideus molt prims (Cat., Bal.).
|| 5. Cabells, o cabells de la Mare de Déu, o cabell d'àngel: nom d'algunes espècies de plantes cuscutàcies, especialment de la Cuscuta europaea L. i de la Cuscuta epithymum Murr. (Cat., Bal.); cast. cabellos de Venus. Són plantes paràsites, filamentoses, sense fulles ni clorofila, que viuen adherides a altres plantes herbàcies o llenyoses. Comencem pels Cabells de la Mare de Deu, que en agraciats tirabuixons s'enrinxolen sovint a les mates de la farigola, Verdaguer Flors 10. a) També es diu cabell d'àngel la planta Stipa pennata (Ll.).
|| 6. Cabells de tomaní: planta cuscutàcia, Cuscuta alba (Vayreda Flór., Cadevall Flora Cat.).
|| 7. Cabells de serp: alga de filaments molt prims; planta de l'espècie Lemna minor (val.).
    Loc.—a) En cabells: amb el cap descobert. Lo senyor rei... en una cadira real assegut, en cabells, vestit d'una roba de carmesí, Dietari del capellà d'Alfons V. Les donzelles en cabells fent prosessó, Tirant, c. 19.—b) Haver-n'hi (d'una cosa) com de cabells en el cap: haver-n'hi una gran multitud (Empordà).—c) Bufar cabell: acte d'arrabassar-se els nois un cabell i bufar-li, en significança de seguretat que compliran allò que han promès o pactat (Cat.); cast. pelillos a la mar.—d) Ofegar amb un cabell a qualcú: esser molt fàcil véncer-lo o apurar-lo (Maestr.). «A eixe, en un cabell l'ofegues» (Benassal).—e) Posar-se com un cabell de nina: posar-se molt bé (Mall.).—f) Venir a un través de cabell: venir prim, esser molt imminent una cosa (Mall., Men.).—g) Haver-hi un cabell: haver-hi molt poca diferència entre una cosa i una altra.—h) Fer parlar dels seus cabells: fer nom, tenir molta anomenada (Empordà). «És un home que fa parlar dels seus cabells».—i) Rossegar pels cabells: maltractar violentament (Empordà).—j) Arrabassar-se els cabells: manifestar desesperació (Mall.).—k) Partir un cabell a l'aire (Cat.), o tallar o xapar un cabell a l'aire (Mall.): esser molt intel·ligent o viu de potències.—l) Cabells verds amb llistes grogues: deslligos, disbarats (Plana de Castelló).—ll) Fer eixir a algú els cabells verds (Cast., Val.) o fer sortir cabells blancs (Mall., Men.): fer passar molta pena, provar la paciència.—m) Estar (d'algú o d'alguna cosa) fins a les rels dels cabells: estar-ne molt cansat (Mall.).—n) Dur algú pels cabells: sentir repugnància envers ell, no tenir-li gens de simpatia (Mall.).—o) Treure algú pels cabells: defensar-lo encara que no tingui defensa possible (Mall.). Ja n'embuyà de fil per treure En Lerroux i es lerrouxistes p'es cabeys, Aurora 226.—p) Estar amb els cabells drets (Mall., Men.) o amb els cabells de punta (Cat., Val., Bal.): estar espantat o pres de gran admiració.—q) No tocar els cabells damunt el cap: estar molt retgirat o temorec (Un Mall. Dicc.).
    Refr.
—«Cabell ros, cabell pollós» (Cat.).
    Cult. pop.—Hi ha la creença que, si tallen els cabells als infants quan encara no caminen, pot fer-los retardar el caminar o el parlar (Llofriu). A l'Urgell, hi ha qui creu que, si tallen els cabells als infants mentre Nostre Senyor està en el monument el Dijous Sant, després els cabells surten més espessos (Serra Calend. folkl. 106). A la Garrotxa hi ha la superstició que un cabell de dona que hi haja l'arrel, si el deixen dins l'aigua, al cap d'un mes haurà tornat una serp.
    Fon.: kəβέʎ (Montlluís, Perpinyà, Prada, Fontpedrosa, Prats de M., Angustrina, Puigcerdà, Martinet, Capmany, Manresa, Granollers, Barc., Igualada, Sta. Col. de Q., Tarr.); kaβéʎ (occ., val.); kəβέј (Prats de M., Ripoll, Camprodon, Olot, Rupit, Bagà, Girona, Vic, Artés, St. Vicenç dels H., Penedès, Maó, Alaior, Alaró, Binissalem); сəβə́ј (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença, Llucmajor); kəβə́ј (Inca, Sóller, Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:—a) Augm.: cabellàs, cabellarro, cabellot.—b) Dim.: cabellet, cabelletxo, cabellel·lo, cabelleu, cabellí, cabellinet, cabellineu, cabellinoi, cabelló.
    Etim.: del llatí capĭllu, mat. sign. || 1.