Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cabota
veure  cabotà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CABOTA f.
|| 1. Cap gros (Cast., Val., Al.); cast. cabezorro, cabezón. S'acontentarà en ficar el cap dins la cabota d'un nano, Morales Id. 34. «És un home que té la cabota grossa» (Gandia).
|| 2. Granota jove, que encara té coa (Alzira); cast. renacuajo.
|| 3. Caporal, en sentit despectiu (Castelló). El cabota de la familia, Pascual Tirado (BSCC, ii, 239).
|| 4. Extrem d'una cosa més gruixat o voluminós que la resta; cast. cabeza. Especialment: a) Extrem més ample d'un clau, per on piquen per clavar-lo. Los vells en los claus james fan cabotes, Proc. Olives 2073.—b) Bulb o part més voluminosa d'una planta. Carga de cabotes de safra, Leuda Coll 1249. «Cabotes de ceba» (Eiv.). «Cabota d'alls» (Ross., Conflent, Capcir, Vallespir). «Cabota de margalló» (Val., Mall.).—c) La part més ampla del tascó, damunt la qual piquen els cantoners amb el picot per ficar el tascó dins el cantó (Sa Pobla).—d) La part ampla del martell, que és la que pica (Mall., Men.).—e) Gland (Felanitx, Santanyí). Aquest sentit pornogràfic de cabota ha estat causa que a Santanyí i Felanitx s'eviti de dir cabota de clau i es diga cabeça i cabolla de clau.
|| 5. m. i f. Caparrut, tenaç en ses idees (Almudaina, Palma, Inca, Llucmajor). «Eixe home és molt cabota» (Almudaina). No siau cabota, reculau vos que anau buyt, Ignor. 23.
|| 6. Acte d'interrompre o deixar de fer la feina que pertoca (Empordà, Tremp, Pla d'Urgell, Camp de Tarr.). Fer cabota: suspendre abans d'hora la batuda o altra feina del camp, per causa de la pluja (Tremp, Empordà, Tarr.). Comptar cabota: descomptar del jornal el temps que el treballador hi ha faltat (Alt Empordà).
|| 7. No tenir cabota: no tenir minves, esser net un jornal, renda etc. (Vilatorta, ap. Aguiló Dicc.).
    Loc.

Clavar el clau per la cabota: intentar d'obtenir una cosa a força de tenacitat i tossuderia, vencent amb violència els obstacles que s'hi oposen.
    Fon.:
kəβɔ́tə (pir-or., or.); kəβɔ̞́tə (bal.); kabɔ́tɛ (Tremp, Ll.); kabɔ̞́ta (Val., Cast.); kabɔ́tɔ̞ (Gandia, Alacant); сəbɔ̞́tə (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: cabotassa, cabotarra, cabotota, cabotot, cabotango.—b) Dim.: caboteta, cabotel·la, cabotetxa, caboteua, cabotiua, cabotona, cabotó.
    Sinòn.:
cabeça, cabossa.
    Etim.:
derivat augmentatiu de cap.

CABOTÀ adj. que apareix en la rondalla mallorquina dels Set germans cabotans (Alcover Rond. xi, 23). No és una paraula usual en mallorquí. ||
Llin. existent a Manises, Massamagrell, etc.