DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CABRÓ m.
|| 1. Mascle de la cabra adult; cast. cabrón, macho cabrío. Bou, vedell, cabró o crestat, Eximenis II Reg. c. 51. Stopa, banya de cabró, Metge Somni iii. Aquelles nou dotzenes de pells de cabrons que li comprà, doc. a. 1426 (BABL, xxix, 273). Anyells, moltons, | barbuts cabrons, Spill 14467. Entre tantes cabres, bé y va un cabró, Esteve Eleg. f 5 v.o
|| 2.   Crustaci marí de la família dels oxirrincs: Maia verrucosa Edws. (Barc., Tarr.); cast. esquila, camarón, paguro.
|| 3. Marit consent de dona adúltera; cast. cabrón.
|| 4. Home luxuriós (Barc.).
|| 5. L'operari forner que acaba darrer de pastar la pasta que li correspon d'un dels dos caps de la pastera (Voc. fleq.). Ni escanyant me faràs cabró: frase que se sol dir entre forners en posar messions a veure quin dels dos operaris, si el del cap o el de la cua, en pastar tirarà la pasta amb astúcia en mig de la pastera, sia per potència, sia per pastar amb més perfecció (ibid.).
|| 6. Gotim o raïm tardà, que sol quedar després de la veremada (Cat.).
    Loc.—a) Menjar olla de cabró: viure a despeses d'altri a canvi de serveis deshonrosos (Val.).—b) ¿Quin cabró vol palladeta?: vol dir qui a ningú agrada que li retreguin els seus defectes (Val.).
    Fon.: kəβɾó (or., bal.); kaβɾó (occ., val.).
    Intens.: cabronet, cabronot, cabronàs, cabronarro.
    Refr.—a) «Cabró content, tots pagats» (Val.).—b) «La calça al garró, senyal de cabró» (Val.).
    Etim.: del llatí caprōne, mat. sign. || 1.