Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cabra
veure  2. cabra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CABRA f.
I. || 1. Animal remugant de la família dels cavicornis: Capra hircus L.; cast. cabra. Se fa alta fins a un metre; té el cap relativament curt, quasi sempre armat de dues banyes girades cap enrera; el cos cobert de pèl roig fosc generalment, o negre; les cames robustes i la coa molt curta. És animal domèstic que s'aprofita principalment per la llet. Sol viure en ramats, i pasturant s'enfila amb gran agilitat a llocs que semblen inaccessibles. Moltó, feda, boch, cabra, cabrit, Leuda Coll. 1249. No faça prida d'egües ni de pulins... ne d'ovelyes ni de moltons ni d'ayels ni de cabrits ni de cabres ne porchs, Usatges 131. Cabirols, cabra muntés, lebres e conills, Eximenis, Terç del Crestià (ap. Roca Medic. Cat. 143). Camí de cabres: camí poc accessible, difícil de transitar-hi. Los camins sap, los camins de les cabres y dels isarts, Canigó viii.—La cabra rep diferents denominacions segons el seu color, forma de les banyes, condicions sexuals i lleteres, costums, etc. Vetací les principals:—Referents al color del pèl. Cabra sora: la que és de color roig clar (Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestr.). Cabra blava: la de color grisenc (Gandesa). Cabra sardina: la que té pèl blau i pèl blanc (Bagà). Cabra pigada (Ribagorça) o clapada (Ribagorça, Mallorca) o platxada (Calasseit) o virada (Tarr.) o florejada (Sanet): la que té clapes de diferent color. Cabra gatada (Ribagorça) o cabra llistonada (Mallorca): la que té ratlles blanques o de color diferent de la resta del cos. Cabra sabinarda: la que té clapes blanques o negres (Senterada). Cabra serrinegra (Calasseit) o sarrinegra (Morella) o serranegra (Gandesa): la que és blanca però té una o algunes vies negres des del cap a la coa. Cabra sarriblava: la que és blanca amb vies blaves del cap a la coa (Morella). Cabra pigona: la que té les orelles i els morros pigats (Tarr.). Cabra collalba: la que és negra però té el coll i el cap blancs (Calasseit, Morella). Cabra estelada: la que té una taca blanca damunt el front o la cara (or., occ., mall.). Cabra clenxada: la que té una retxa blanca vertical damunt el front i el nas (Valldemossa). Cabra ullerada: la que té de color especial el voltant dels ulls (Pont de S.). Cabra capina: la que és tota blanca excepte el cap, que és negre (Calasseit). Cabra caranegra: la que té la cara negra i l'ossa de color diferent (Mall.). Cabra ruïsca: la que té taques grosses per la cara i per les cames (Valldemossa). Cabra sellarda: la que és negra però té la panxa rossa (Calasseit). Cabra palometa: la que és blanca i no mamellada (Gandesa). Cabra faixada: la que té a mitjan cos una faixa de color diferent de la resta del cos (Bagà, Gandesa). Cabra culnegra: la que és blanca de mig cos en avant, i negra de mig cos en arrera (Gandesa).—Referents a les banyes: Cabra motxa (or., occ., val.) o cabra sulla (bal.): la que no té banyes. Cabra curra: la que només té una banya (Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat). Cabra banyeguda: la que té les banyes grosses (Cat.). Cabra candelera: la que té les banyes rectes cap amunt, com candeles (Pont de S.). Cabra banya-rutllada: la que té les banyes caragolades (Bagà). Cabra ballestera: la que té les banyes girades cap a fora (Bagà, Pont de Suert). Cabra copada: la que té les banyes molt girades al darrera (Pont de S.). Cabra crestonera (Pont de S., Tarr.) o Cabra crestonenca (Calasseit, Gandesa) o Cabra banialta (Morella): la que té les banyes girades cap amunt. Cabra banabaixa (Pont de S.) o cabra catxa (Priorat, Calasseit, Gandesa) o cabra banicatxa (Morella): la que té les banyes girades cap avall.—Referents a les condicions sexuals i de cria. Cabraboc o cabra mascle i femella: cabra hermafrodita. Cabra encabridada: cabra prenys (Mall., Men.). Cabra bessera: la que fa bessons (Sta. Col. de Q.). Cabra aforrada: la que té el cabrit mort en el ventre (Pont de S.). Cabra bassiva: la que no ha criat (occ., mall.). Cabra xorca (Mall.) o cabra putana (Maestr.): la que no cria mai, que és estèril. Cabra tardana: la que fa el cabrit tard, devés Nadal (Artà). Cabra primerenca: la que fa el cabrit prest (Artà).—Referents a la producció de llet. Cabra lletera o cabra de llet: la que du llet a les dues mamelles. Cabra esmugronada (Pineda) o cabra eixorca (Pont de S.) o cabra màmia (Sta. Col. de Q., Calasseit, Morella) o cabra curra (Priorat): la que només du llet a una mamella. Cabra ulimama: la que només té una mamella (Sort). Cabra boscana o cabra garriguera: la que no du gaire llet, que només serveix per la cria (Bagà). Cabra aixeca: la que cria i no du llet (Bonansa, Pont de S.). Cabra mamellada: la que té el braguer ample d'abaix (Tarr.). Cabra de braguer curt: la que té les mamelles girades de costat (Mall.). Cabra tendrera: la que ha cabridat de poc i té la llet tendra, que es destria (Barc.).—Referents a races o procedències de les cabres. Cabra maltesa: la d'orelles petites (Tarr.). Cabra algerina: procedeix d'Alger i és peluda, nas de setrill, de braguer gros si és de pura raça; si és mesclada sol tenir el braguer petit (Manacor). Cabra murciana: casta de cabra d'orelles petites, molt lletera (Massalcoreig).—Referents a altres condicions de les cabres. Cabra llambrenca: la que és alta, llarga i prima (Calasseit). Cabres de guarda: aquelles que són ximples i se crien en ramats dirigits d'un guardià (Mall.); solen esser grosses, de potó un poc girat, i quasi totes de pèl roig; les negres i les clapades de blanc no són gaire; les blanques de tot, són raríssimes. Cabres muntanyeres o munteses: les que viuen salvatges per la muntanya i no les apleguen més que una volta a l'any, a força de cans, per treure els caps vells i la nàscia sobrant (Mall.). Les cabres muntanyeres de Mallorca són més petites que les del pla, tenen el potó més girat, el morro de dalt enfonyat, i generalment són rosses o seiardes amb clapes blanques pel front i la barra. Cabra arracada (Bagà) o cabra mamellada (Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat) o cabra mamelluda (Llucena, Mallorca): la que té mamellons o barballeres. Cabra gormanda (Pont de S.) o cabra llépola (Calasseit): la que procura fugir del ramat per anar a pasturar menges millors.
|| 2. Cabra cerval: animal remugant de la família dels cèrvids: Cervus capreolus L. (Cat.); cast. corzo. (V. cabirol).
II. || 1. imatge  Crustaci de la família dels oxirrincs: Maia squinado Rond. (Empordà, Tarragona, Val., Ciutadella); cast. centolla. Se distingeix principalment per tenir closca oval, de 15 a 20 cm. de llargària, molt estreta en la part anterior i coberta de protuberàncies punxegudes.
|| 2. Peix de la família dels pèrcids; Serranus cabrilla L. (Val.); cast. cabra. (V. serrà).
|| 3. Insecte de la família dels pedicúlids: Phthirius pubis L. (Rosselló, Conflent, Bagà, Lluçanès, Senterada, Empordà, Val.); cast. ladilla. Viu paràsit en les parts peloses del cos humà (fora del cap).
|| 4. Insecte ortòpter de la família dels màntids: Mantis religiosa L. (Empordà, Vilassar, Ribera del Sió i Llobregós); cast. rezadora. (V. pregadéu).
|| 5. Insecte coleòpter de la família dels fleotrípids: Phloeothrips oleae Costa (Empordà, Garrotxa); cast. barrenillo. (V. aranyó, art. 1, || 3a).
|| 6. Caragol pla i negrós (Massalcoreig).
III. || 1. Espècie de banc format de dues creus de Santa Eulàlia unides amb dos travessers, i que serveix de sosteniment al tronc que han de serrar (Pla d'Urgell).
|| 2. Banc de fusta inclinat que serveix per alçar i sostenir un carruatge el temps d'untar-lo o adobar-lo (Balaguer).
|| 3. Tronc de devés dos pams de llarg i d'una gruixa com el braç, que prop d'un de sos caps té dos peus d'un pam d'alçada i serveix per sostenir-hi un dels caps dels troncs que s'han de pelar, al bosc (Cat.).
|| 4. Brancatge d'un arbust, o tronquet de moltes branques que es penja a una biga com un salamó, a les cuines de pagès, perquè els treballadors puguen penjar-hi els cabassets, cistells, fardells, etc. (Vallès).
|| 5. Instrument equivalent a les engandores de Mallorca; consisteix en una barra vertical que a la part superior té dues barretes formant creu horitzontal, damunt la qual posen l'erer i, fent-lo anar i venir, passen el blat (Solsona).
|| 6. imatge  Instrument compost d'un peu de ferro vertical que a la part superior va unit amb un braç horitzontal guarnit d'osques, en el qual els pastors pengen l'olla sobre la llar (Olot, Ripoll).
|| 7. Agafall que hi ha a la part de dalt de la serra de serrar troncs en el bosc (Ripollès). El serrador que va dalt la pollina se l'anomena el cabrer, perquè el lloc per on agafa la serra amb les dues mans se'n diu la cabra, Scriptorium, abril 1925.
|| 8. Bastó corbat en forma de jou, que els pagesos porten damunt l'espatla i hi duen penjat a un cap el càntir i a l'altre la cistella (Penedès).
IV. || 1. Bolet de l'espècie Lactarius piperatus (Gir., Olot, Palamós); cast. hongo pimentero. És blanc groguenc, carnós, i en ferir-lo segrega un suc blanc com llet i lleugerament coent; és poc comestible. a) Cabra pinetellera: bolet molt semblant al pinetell, però no té les colors tan vives; de sota és blanc o quasi blanc; les vores del barret són un poc peludes; en ferir-lo segrega un suc blanc lletós; es fa a la tardor per les pinedes, i no és comestible (Palamós).
|| 2. Cada un dels borralls d'escuma qua fa la mar en dia de vent (Empordà, Mall.).
|| 3. Pa que surt esblanqueït del forn a causa d'esser el forn flac d'escalfor (Voc. fleq.).
|| 4. pl. Bufetes o taques que es fan a les cames per causa d'estar molt a la vora del foc (Martí G. Dicc.).
V. || 1. Dona molt bandolera o de poc escrúpol moral (Empordà).
|| 2. Mala cabra: noi mal creent (val.).
|| 3. Vessa, malfeneria (Vall d'Àneu, Lluçanès, Vall d'Àger, Ciutadella); cast. galbana. «Aquet té la cabra, avui» (Esterri). Lo dia de la cabra: el dia 11 de setembre, que és l'endemà de la festa major (Esterri).
    Loc.
—a) Saltar com una cabra o com cabres: saltar amb molta d'agilitat. Se n'es pujat com una cabra, Verdaguer Exc. 61.—b) Estar com una cabra, o més loco que una cabra: estar ben foll.—c) Fer cabra coixa: obrar malament, fer allò que no s'hauria de fer (Mall.). Si p'el cas arrib a fer cabra coixa de festetjá ab En Tomàs, Penya Poes. 266.—d) Fer cabra i ovella: seguir al mateix temps dos partits contraris, o fer traïció (Mall.). S'estudiant li ha fet cabra i euveia: no vol seguir i foris, Alcover Cont. 336.—e) Fer un negoci com En Gibert amb les cabres: fer un mal negoci (Canet de Mar). També diuen: Fer un negoci com En Robert amb les cabres, que en donà dues de negres per una de blanca (Valls).—f) Fer cabres: jugar-se els companys a veure qui ha de pagar el que han perdut entre tots (Cat.). Jugar les cabres: joc de cartes o de dòmino, en el qual juguen dos contra dos, i els dos que perden, llavò juguen un contra l'altre, i el qui perd paga tot el que han perdut (val.).—g) Carregar les cabres a algú: donar-li la culpa sense tenir-la (Cat., Val.).—h) Fer-ne (d'alguna cosa) com una cabra cagallons: fer-ne en gran quantitat (Ross.). Se diu de tota persona o cosa molt productiva.
    Refr.
—a) «Qui guarda cabres, guarda diables» (Cat.). «Cabra, per a que t'acabes» (Val.). Al·ludeixen al fet d'esser les cabres animals esquerps i mals de guardar.—b) «Poques cabres, pocs xiulits» (Val., Alcoi).—c) «La cabra avesada a saltar, salta i saltarà»: ho diuen per significar que els hàbits inveterats són mals de fer perdre (Cat., Val., Bal.).—d) «La cabra, per sos pecats, porta els genolls pelats» (Empordà); «La craba [sic] pels seus pecats, porta los ginolls pelats; i pels seus accidents, porta la barba sota les dents» (Pont de S.). «La craba, per la seva culpa, porta la cuga curta» (Pont de S.); «Les cabres, pels seus pecats, tenen els genolls pelats; i pels seus mals pensaments, la barba sota les dents; i per la seva culpa, la cua curta» (Puigcerdà).—e) «Cabra coixa, mai cura» (Mall.). «Cabra coixa no viu sana» (Mall.). «Epístola romana: cabra coixa no viu sana» (Palma).—f) «La cabra que coixa sia, que no pari de tot lo dia» (Gomis Zool. 93).—g) «Allà on s'alça sa cabra, s'alça sa cabrida» (Mall.). «A on bota sa cabra, bota es cabrit» (Santanyí).—h) «Cabra que bela, el cabrit li falta» (Marroig Refr.).—i) «La cabra de mon veí té més llet que la meua»: ho diuen al·ludint als envejosos (Cat., Val.).—j) «Una mala cabra, tot lo ramat llença a perdre» (Val.).—k) «Pel Març, la cabra a l'arç» (Cat.).—l) «Sa cabra més dolenta caga dins sa ferrada» (Mall.).—m) «Tant tant grata la cabra, que ve que mal jeu» (Empordà); «Tant grata sa cabra, que jeu malament» (Mall.): es diu parlant dels malcontents, que, de tant de procurar-se benestar, arriben a estar pitjor que abans.—n) «Qui no vol creure la bona mare, ha de creure la pell de cabra» (Cat., Bal.).—o) «Tanta culpa té qui mata la cabra com qui li té la garra» (Gomis Zool. 94).—p) «El fill de la cabra sempre ha d'esser cabrit» (Val.). «Cabres virades fan cabrits virats» (Cat.). Vol dir que els fills solen semblar als pares, també en la part moral.—q) «De cabres negres en surten cabrits virats»: vol dir que a vegades, de pares bons surten fills dolents (Cerdanya).—r) «Qui té cabres, que se les grati»: vol dir que cadascú ha de tenir esment a desfer-se dels seus maldecaps.
    Cult. pop.
—Hi ha algunes creences populars referents a les cabres. A l'Alt Empordà, quan les cabres o els cabridets salten i juguen uns amb els altres, diu que senten la tramontana. A Mequinensa diuen que al ramat on hi ha una cabra negra sense cap pèl blanc, no hi cau mai cap llamp. Diuen també que, quan les bruixes volen congriar un temporal, xollen les cabres; per això dins cada pedra que cau s'hi troba un pèl. A Dosrius, quan una partera no té llet, fan bavejar un bocí de pa per una cabra lletera i el donen a la partera; si aquesta se'l menja, té llet, i la cabra perd la seva (Gomis Zool. 88).
    Fon.:
káβɾə (Perpinyà, Prada, Noedes, Fontpedrosa, Montlluís, Porté, Puigcerdà, Martinet, La Seu d'U., Ripoll, Ribes, Camprodon, Olot, Campmany, Empordà, Bagà, Berga, Manresa, Gir., Granollers, Barc., Tarr., Sóller, Inca, Ciutadella, Eiv.); káβɾe (Prats de M., Pobla de L.); káβɾɔ (Andorra, Perles d'Organyà, Alzira, Pego); káβɾɛ (Campdevànol, Sort, Tremp, Balaguer, Artesa, Lleida, Fraga, Selva del Camp, Gandesa, Maó); káβɾa (Llavorsí, Esterri, Isavarri, Calasseit, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Al., Elx); káβɾo (Pobla de S., Pego); сáβɾə (Palma, Manacor, Pollença, Llucmajor); сǽβɾə (Felanitx); сeǽβɾə (Son Servera); kɾáβa (Boí, Vilaller, Areny, Beranui, Castanesa, Bonansa, Vall de Benasc, Pont de S., Benavarre, Tamarit de la L., Alguer).
    Intens.:
—a) Augm.: cabrassa, cabrarra, cabrota, cabrot.—b) Dim.: cabreta, cabrel·la, cabretxa, cabreua, cabriua, cabrona, cabretona, cabrillota (Eiv.).
    Sinòn.:
—II. || 1, cranca. || 2, serrà. || 3, lladella, gadella. || 4, cavall de serp, pregadéu. || 5, aranyó.—III. || || 1, 2, cavall. || 5, engandores, eradores, passador.
    Etim.:
del llatí capra, mat. sign. || 1.

2. CABRA topon.
Vila situada en el Camp de Tarragona, a 16 quilòmetres al N. de Valls, a migjorn de la Serra de Cabra.