Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cabrer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CABRER m.
|| 1. Home que guarda un ramat de cabres; cast. cabrero, cabrerizo. I els carreranys centenaris son estrets i solitaris com a tiranys de cabrer, Colom Juven. 69.
|| 2. El serrador que per treballar està dret dalt la tronca posada damunt la pollina i fa anar i venir la serra agafant-la per l'extrem anomenat cabra (Ripoll).
|| 3. Cert ocell que de nit canta amb un xiulet semblant al que fan els guardians de cabres per cridar-les (Pont de S., Vall de Boí).
|| 4. Espècie de bolet que es congria a l'Empordà (Inventari Aguiló). (V. cabra, IV, || 1).
|| 5. Singló de raïm (Ll., Pla d'Urgell, Segarra); cast. gajo, carpa. «Dóna'm un cabrer de raïm».
|| 6. Els Cabrers: boldró de vuit o nou estels que forma tres puntes i apareix situat un poc darrera els Deiols (Llucmajor).
Cabrer (a Catalunya escrit també Cabré): llin. existent a Albiol, Alforja, Borges del C., Cambrils, Falset, Margalef, Palamós, Artà, Calvià, Felanitx, etc.
    Fon.:
kəβɾé (pir-or., or., bal.); kaβɾé (occ.); kabɾéɾ (val.); сəβɾé (Palma, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: cabreràs, cabrerarro, cabrerot.—b) Dim.: cabreret, cabreretxo, cabrerel·lo, cabrereu, cabreró.
    Sinòn.:
— || 5: singló, aixingló, bagot, clavell, escarrell, gotim, xiriga.
    Etim.:
del llatí caprarĭus, mat. sign. || 1. En llatí també es relacionaven amb el nom de la cabra certs noms aplicats a la vinya, per exemple caprĕus que significa ‘sarment’. Això explica el || 5 de cabrer.