DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCABUSSAR o CAPBUSSAR (i ant. acabussar). v.
|| 1. a) tr. Tirar de cap dins l'aigua (Barc., Tort., Maestr.); cast. chapuzar, zambullir. Ara abans d'ara a trossos capbussen a la mar, Atlàntida ix.—b) refl. Tirar-se de cap dins l'aigua (Rib. del Cinca, Camp de Tarr., Eiv.); cast. zambullirse. Lo peix mular... volgué's cabuçar e entrar-se'n al fons, Curial, iii, 17. Lampreses qui encalsauen | sauogues per a xuclar, | auceyls viu acabussar | qui viues les se'n portauen, Turmeda Diuis. 3. Los pescadors de les perles se cabussan al fondo de la mar, Lacavalleria Gazoph.—c) usat com intr.: Ficar el cap davall l'aigua. Axí jugant [los peixos] anaven encircuint la barca acabuçant e exint sobre l'aygua, Alegre Transf. 27.
|| 2. Posar davall l'aigua o altre líquid, submergir; cast. sumergir. La bella dona en sos brasos pres mi, | abrasandme la testa, 'm cabuçà, | on me conuench que de l'aygua beguí, Febrer Purg. xxxi. Fou per una ona de negra mar acabuçat de tot, Alegre Transf. 48. Sia menat... que acabús la ma en oli, Cauliach Coll., vi, 2a, 7.
|| 3. a) tr. Tirar a baix; cast. precipitar, abatir. Axí com la amor eleva la pensa, axí la malicia la acabuça, Col. Bof. xiii, 473. Un raig de sa aureola [d'un Angel] que cabuça'ls mals àngels a l'abisme, Verdaguer Somni 90. Al davallant capbussa lo còdol que hi aguaita, Atlàntida, i.—b) intr. Caure cap avall. Gentil ab Guifre a Cornellà devalla, | lo rebull somiant de la batalla, | lo bracejar dels vius y'l cabuçar dels morts, Canigó i.
|| 4. tr. Posar algú amb el cap inclinat, de boca-terrosa (Tarr., Maestr.). V. acabossar. a) refl. Posar-se de boca-terrosa (Lluçanès).
Fon.: kəβusá (Camp de Tarr.); kabusáɾ (Pego); kabbusá (or.).
Var. form.: alcabussar, escabussar.
Etim.: derivat del llatí caput, ‘cap’, amb el sufix verbal -ussar. La forma capbussar és efecte d'una regressió al mot primitiu cap, formant una mena de compost amb cap i un element bussar que ha estat interpretat com si fos un verb indicador de ‘ficar’ o ‘llençar’. En català antic sempre apareix cabussar o acabussar, sense p, com es veu també en el prov. ant. cabussar (Raynouard Lex. Rom. i Appel Chrest.) i en les formes provençals modernes cabussar, cobussar, xabussar, etc. (cf. Mistral Tres. i, 406, i Gilliéron Atlas, cc. 1096 i 1682).