DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

1. CACAU m.
|| 1. Llavors del cacauer, que són de la grossŕria d'ametles petites i formen l'ingredient principal del xocolat; cast. cacao. Cacau, val la lliura onse sous, Tar. preus 111. Faig com los xacolaters: lo que es closca no es cacau y'l cacau no es closca, Vilanova Obres, iv, 68.
|| 2. Classe de torró barat fet de les dites llavors (Maestrat).
|| 3. Cacauets (Tortosa, Val.); cast. cacahuetes. «Quan passes minjant cacau | i et veig les dents tan boniques, | voldria ser cacauet, | un cacauet dels que et minges» (cançó pop. de Tortosa).
|| 4. met. Diners (Empordŕ, Pla de Barc.); cast. monises. «A l'oncle fes-li compliments; mira que té molt cacau!»
|| 5. Excrement humŕ (val.). Descarregar cacau: defecar (val.).
    Fon.: kəkáw (or., bal.); kakáw (occ., val.); сəсáw (Palma).
    Etim.: de l'antic americŕ kakauotl, mat. sign. || 1 (cf. Corominas DECast, i, 563).

2. CACAU (ant. cacalt i ses variants cŕcol, cacos i cacuet). m.
El buit on estŕ el rodet del molí d'aigua; cast. cárcavo. Canal ample que va des de la roda fins a la paret del molí d'aigua, i per on l'aigua s'escola. Cum cequiis... molis, rodetis et quintana, cacaus et morata, doc. a. 1302 (arx. Col·legi de Lluc). Lo cacalt del molí, lo qual affronte..., doc. a. 1504 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.) V. carcabŕ.
    Fon.: kakáw (Bassella, Val., Benilloba, Crevillent); kəkáw (Artŕ); kikáw (Deiŕ); kikáɫ (Pollença); kákoɫ (Esterri d'Ŕ); káko (Senterada, Pont de S.); kəkuέt (Sta. Col. de Q.).
    Etim.: del llatí caccăbu, ‘olla’.