DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCADAFAL (i ses variants cadafalc i catafal). m.
|| 1. ant. Bastida de fustes que es posava damunt les torres i murs per amagar-s'hi els defensors d'una plaça; cast. buharda. Que'ls Serrayns hagueren fet un mur... e hagueren-hi fet cadafals de fusta e ballesteries, Desclot Cròn., c. 42.
|| 2. Plataforma de taulons elevada en un lloc públic per estar-hi els personatges principals o els espectadors d'un acte solemne; cast. tablado. Lo senyor rey puja en un cadafal de fusta... en tal guisa alt, que tuyt lo'n poguessen veure, Muntaner Cròn., c. 49. E muntam en uns cadafals que y havien fets en la plaça, Pere IV, Cròn. 314. L'emperador staua assegut en un gran cadafal, Boades Feyts 270. Estaua lo rey en lo catafal, y los altres senyors ab ell, Pierres Prov. 36.
|| 3. Plataforma on es feien les execucions de pena capital; cast. cadalso. Per fer forques y cadafal, doc. a. 1648 (Hist. Sóller, i, 598). Pronte fan el catafal per a n'ell anà a penjarla, cançó pop. catalana (Milà Rom. 200).
|| 4. Túmul funerari elevat o sumptuós; cast. catafalco. Va veure estesa en cadafalch obscur | una morta de vesta blanquinosa, Costa Trad. 86.
|| 5. Plataforma de posts amb les parets laterals de sarja pintada amb escenes humorístiques, damunt la qual es planta la falla de Sant Josep (Val.).
Fon.: kəðəfáɫ, kəðəfáɫk (or., bal.); kaɾafáɫ (val.).
Etim.: del llatí *catafalcum, ‘postissada’ (Cfr. REW 1757 i Corominas DECast, i, 571).