Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cadarn
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CADARN m.
Refredat; cast. constipado, catarro. En axí com les nuus embarguen los ulls... e cadarn embarga les odors, Llull Cont. 365, 2. Jo he haut cadarn ab un poch d'escalfament, doc. a. 1374 (Roca Medic. 84). Tres mals no són plants: flux de ventre, cadarn e mal de cap, Libre de tres, 100. Encara dura sa tossina y es cadarn aplegat sortint de matines, Ignor. 29.
    Refr.
—a) «Qui no pateix de febre, pateix de cadarn»: vol dir que tothom té malalties o molèsties (Urgell, Segarra). D'una persona que sempre té un mal o altre, solen dir: «Quan no té febre, té un cadarn» (Portell).—b) «Sa carn fa carn, i es peix fa cadarn» (Mall.).
    Fon.:
kəðáɾn (Ribes, Ripoll, Olot, Portell, Llofriu, Bagà, Lluçanès, Solsona, Biniamar, Campanet, Llucmajor, Mancor, Porreres, Selva, Eivissa); kaðáɾn (Bonansa, Pont de S., Senterada, Artesa, Falset, Gandesa, Val.); сəðáɾn (Manacor, Llucmajor).
    Etim.:
del llatí catarrhus, mat. sign.