Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cadena
veure  2. cadena
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CADENA f.: cast. cadena.
I. Lligam format d'anelles o altres peces més o menys closes, enllaçades o articulades cadascuna amb les immediates. Especialment:
|| 1. La que serveix per lligar i subjectar qualcú. Jau e es ligat amb cadenes ab les quals pot esser rossegat, Genebreda Consol. 33. Estar en cadenes: E estia tant aqui pres, sots clau e en cadenes, tro aje feyt lo dit assegurament, Cost. Tort. I, v, 14. a) met. Cosa que té qualcú captiu o subjecte (en sentit moral). Ix de la cadena, frare meu; paga lo carceler, Curial, iii, 13. Les dones coses leges deixen que no dexerien si la cadena de vergonya no les tenia, Egidi Romà, ll. 2, pt. 1a, c. 18. M'heu lligat ab la cadena, la cadena de l'amor, Verdaguer Idilis.
|| 2. La que serveix per subjectar alguna cosa. Més especialment: a) imatge  Lligam d'anelles de ferro que va unit amb les cabeçades damunt la part inferior del cap d'un cavall o altra cavalcadura. Collars, cadenes, bastets i tota mena d'arreus per al rossam, Víct. Cat., Ombr. 36. Encara que la cadena pròpiament dita és el lligam d'anelles de ferro que va damunt el morro, per extensió es diu cadena tot el conjunt de cabeçades i dogal del qual forma part el dit lligam de ferro (Mall.).—b) Lligam d'anelles de metall que serveix per adornar el vestit o per subjectar una joia. Totes les joyes de Laquesis, ço es frontals de perles,... cadenes, cintures, manilles, Curial, i, 24.—c) La que serveix per barrar l'entrada d'un port. Ans degen aquelles [naus] tenir dins la cadena de Portupi, doc. a. 1387 (BSAL, ix, 58).—d) La que sosté el poal d'un pou o cisterna. Vent degotar la cadena, Salvà Poes. 69.—e) La cadena del foc: els clemàstecs (Priorat, Calasseit, Morella).
II. Anella de ferro llarguera, de 30 a 40 cm. de llargària, que en el molí de vent es posa de manera que abraci un pern de cada congreny i serveix per subjectar el molí i evitar que rodi (Campos, Ciutadella, Sineu).—V. molí.
III. Sèrie d'elements semblants i situats un a continuació de l'altre sense interrupció. Especialment:
|| 1. Sèrie continuada de muntanyes.
|| 2. Sèrie de peces de pedra viva que va col·locada davant un empedrat per donar-li reforç.
|| 3. Conjunt de peces de roba, lligades pels caps per tal de passar-les unes a continuació de les altres per un aparell o màquina.
|| 4. Disposició imitant les baules d'una cadena, en què els ordits s'entortolliguen sobre ells mateixos quan han d'esser tramesos en fardells al fabricant de teixits (Pons Ind. text.).
|| 5. La columna vertebral (Maestrat). «Va tot corbat; s'ha trencat per la cadena».
|| 6. Sèrie de persones o coses que obren unes després de les altres en una activitat col·lectiva (per exemple, en el transport, en el pas de recipients d'aigua per apagar un incendi, etc.). Ben prest quedaven embarriolats gran part dels concurrents per a fer la cadena, y els poals de lona passaven mig buyts de mà en mà, Oliver Obres, ii, 65.
|| 7. met. Sèrie de successos o coses lligades o dependents una de l'altra. «Tot és una cadena: quant més guanyen els obrers, més costen els queviures».
|| 8. La cadena: un dels ballets que fan els cossiers d'Alaró (V. la descripció en l'article cossiers).
|| 9. El carrer de les cadenes: joc de noies. Fan rotllo i canten: «Al carrer de les Cadenes | pim pom, | n'hi ha un coixinet daurat | pim pom, | que n'és de la Marieta | pim pom, | per anar a Montserrat | pim pom». Després salten i fan diferents moviments, cantant cançons mig catalanes i mig castellanes (Bagà).
    Loc.

Esser com a bací i cadena: esser dues persones molt unides, que sempre van plegades. Per ser los dos com a baci y cadena, Somni J. Joan 779. Avui a les Balears es diu «esser com sa corda i es poal».
    Fon.:
kəðέnə (Ross., Conflent, Vallespir, Capcir, Cerdanya, Empordà, Vallès, Pla de Bages, Barc., Tarr.); kaðéna (Andorra, Esterri, Isavarri, Llavorsí, Boí, Vilaller, Tamarit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); kaðénɛ (Sort, Tremp, Ll., Gandesa); kaðéno (Torre de C., Pobla de S., Pego); сəðə́nə (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença); kəðə́nə (Inca, Sóller, Ciutadella, Eiv.); kəðέnɛ (Maó); kaéna (Val.).
    Var. ort.
ant.: quadena (Ferrer Purg. xxxi, 25).
    Intens.:
—a) Augm.: cadenassa, cadenarra, cadenota, cadenot.—b) Dim.: cadeneta, cadenetxa, cadenel·la, cadeneua, cadeniua, cadenó, cadenona.
    Etim.:
del llatí catēna, mat. sign. I.

2. CADENA f.
La fila de garbes situada a la part més alta de la garbera (Llucmajor, Montuïri, Santanyí, Vilafr. de B.).
    Etim.:
de carena, amb contaminació de cadena art. 1.