DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CADENAT m.
Pany de maleta; tancadura mòbil que es subjecta amb perns a la porta o altra cosa que cal tenir tancada, i que té una mitja anella que passa per dins les armelles dels perns i és la peça que es subjecta i s'amolla per l'acció del pestell; cast. candado. Item unum cadenat parvum, inv. a. 1363 (Manuals del Vicariat Gral. de Gir.). Una cadena ab collar e ha la cadena dues canes de lonch e un cadenat ab sa clau, doc. a. 1408 (arx. parr. d'Igualada). Cadenats de maleta, val la dotsena setse sous, Tar. preus 77. Anatema contra el qui posa cadenats de paüra o vesc de recels a l'expressió de les ànimes, Espriu Esther 73.
    Fon.: kəðənát (pir-or.). En el Rosselló i altres regions de Catalunya francesa és forma viva i popular el mot cadenat. A les altres comarques catalanes s'havia perdut molt, substituït pel castellanisme candado; ara torna usar-se cadenat per la influència de la llengua literària.
    Etim.: derivat per cadena. (Cfr. el prov. cadenat, que ha passat al francès sota la forma cadenas).