Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cagalló
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAGALLÓ m.
|| 1. Tros d'excrement compacte i de forma rodonenca o cilíndrica; cast. cagarruta, cagajón. Si no te menges aquests set cagayons de ca, Alcover Rond. i, 259.
|| 2. Bolleta molt petita que empren els al·lots per jugar (Eivissa).
|| 3. pl. La llana més comuna i apilotada, que sol caure en tondre les ovelles (Mall.); cast. caídas.
|| 4. Home covard (Barc.).
|| 5. Home despreciable, que no té caràcter (Mallorca).
|| 6. Infant mal criat (Mall., Men.); cast. mocosuelo, monuelo.
    Loc.
—a) Espolsar-se es cagaió: caminar remenosament, movent el cos d'una banda a l'altra, per afectació o per costum (Mall.).—b) Anar amb so cagaió en es cul: anar magre de diners, no prosperar (Santanyí).
    Refr.

—«A qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons» (Manresa).
    Fon.:
kəɣəʎó (pir-or., or.); kaɣaʎó (occ., val.); kəɣəјó (Empordà, Mall., Eiv.); kəɣəó, kəɣó (Men.).
    Etim.:
derivat de cagar.