DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAGAR v. intr. i tr.
|| 1. Evacuar el ventre; cast. cagar. Al qui us pot, sens peccat, cagar en mig la barba, Coll. Dames 793. a) Usat com a refl., amb complement exprés indicador del lloc on es fa l'evacuació. Meté's lo capiró al cap, en lo qual aquella nit s'i era cagat lo gat, Esteve Eleg. 1 8 vo.
|| 2. Transmetre la sífilis per medi del coit (Tortosa, Val.); cast. ensuciar.
|| 3. Afluixar, entregar amb disgust una cosa que es volia retenir; cast. aflojar.
|| 4. Cagar la pasta: llençar xarbotades fora dels cabassos la pasta d'oliva, en estrènyer la premsa (Lledó).
|| 5. Cagar-se el raïm: caure els grans de raïm, quan és acabada la florida, de manera que queda la rapa pelada (Cat.).
|| 6. Cagar-la: esguerrar una cosa, fer-la malbé involuntàriament, per falta d'habilitat; cast. cagar-la. Cagar-se en algú o en alguna cosa: menysprear-la insolentment; cast. cagarse. Aquesta accepció és la base de blasfèmies i grosseries («me cago en...»), que a voltes se suavitzen per eufemisme canviant el cago en caso («me caso en...») o substituint el nom sagrat objecte de la flastomia per un nom inofensiu («me cago en la mar salada», «me cago en dena», «me cago en Sivilla», etc.).
    Loc.—a) Cagar el tió: diversió de nois que se celebra la nit de Nadal i consisteix a pegar bastonades a un tió posat a la vora del foc, i davall o darrere el qual una mà llença dolços o lleminadures, que la canalla creu que és el tió que les caga (Cat.); cast. hacer sudar el nochebueno.—b) Esser més vell que el cagar ajupit: esser una cosa molt vella o molt coneguda (Barc.)—c) Cagar-se a la banca: fracassar sorollosament; no fer res de bo després de fer grans propòsits (Empordà).—d) Cagar dins sa ferrada: fer malament una cosa estranya a les atribucions de qui la fa (Ciutadella)—e) Cagar-s'hi la mosca (en un assumpte): posar-s'hi entrebancs insospitats que inutilitzen els bons propòsits o el bon camí que duia un assumpte (Vendrell).—f) Cagar el gust a algú: llevar-li el gust o la il·lusió que tenia en alguna cosa (Val.).—g) Cagar lo basto: desbaratar, fer malbé un assumpte o negoci (Val.).—h) Cagar encara verd: esser encara massa jove (Val.).—i) Cagar-se de por: estar molt esporuguit (Cat.).—j) Cagar-la ben amarga: passar molta de pena per véncer les dificultats (Cat.).—l) Donar una gla per fer cagar un roure: fer un petit benefici amb la idea de treure'n un gran profit (Cat.).—m) Haver de fer cagar molts de culs: haver de mantenir molta de gent (Empordà).—n) Cagant cagant morirà: ho diuen d'un avar (Empordà).—c) Cagar molt prim: mirar molt prim, anar amb precaució.—p) Cagar molt gras: obrar sense mirament ni precaució, sobretot en les despeses (Empordà).—q) Tenir mal de ventre del cagar d'altri: preocupar-se massa per les coses que atanyen els altres (Mall.).
    Refr.—a) «Ja has cagat, Toni; demà estaràs bo»: ho diuen a un que ha fet una cosa malament per ineptitud o per ignorància (Manacor).—b) «¿Quan has cagat, plores?»: ho diuen a qui es queixa del mal resultat de les seves pròpies obres (Mall., Men.).—c) «Tant ha fet, que hi ha cagat»: ho diuen de qui ha volgut intervenir massa en una cosa que no li pertanyia i ha arribat a fer-la anar malament (Mall.).—d) «A mal de cagar no hi valen serves» (Mall.); «Mal de cagar no vol selves» (Men.).—e) «Allà on cagues, deixes la merda» (Empordà); «Allà on cagues, deixes es cagalló» (Men.): es diu a la persona molt deixadota.—f) «Darrere un bon casar, ve un bon cagar» (Men.).—g) «¿A on cagarem que no faça pudor?» (Val.).—h) «Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada» (Mall.); «Sa càgola més petita caga dins sa ferrada» (Men.): vol dir que els més ignorants o més indignes són els més atrevits.—i) «Més caga un bou que cent oronelles» (Mall.).
    Fon.: kəɣá (pir-or., or., Inca, Sóller, men., eiv.); kaɣá (occ., Maestr.); kaɣáɾ (Cast., Val., Al.); сəʝá (Palma, Manacor, Pollença); сiʝá (Manacor); сəɟǽ (Felanitx).
    Etim.: del llatí cacare, mat. sign. || 1.