Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caiguda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAIGUDA f.
|| 1. Acte de caure; cast. caída. a) En sentit material. Del cauall lo derrocà, e si fonch la cayguda tan gran, que Harrich s'estordí, Curial, i, 18. Quant mes pugen tant major cayguda donen, Faules Isòp. 20. Gran batut d'una cayguda | fa dins l'aygua trist ressò, Costa Trad. 34.—b) En sentit moral. Sotsmès als humans falliments y caygudes, Isop Faules 20.
|| 2. a) L'excés que es dóna d'una cosa pesant-la i fent que el plat on es posa caigui amb més pes que el plat oposat (Empordà).—b) Quantitat que es dóna de més, en mesurar llet, vi, oli, etc. (Rosselló). «Fes-me la caiguda» (ho diuen les compradores)
|| 3. a) L'angle agut que forma amb la vertical un objecte inclinat; cast. caída, inclinación.b) nàut. Distància del peu d'un arbre de barca a la línia vertical baixada de l'extrem superior del mateix arbre.
|| 4. La part de superfície vertical o inclinada d'un objecte, per oposició amb la part superior o horitzontal del mateix objecte. Hun cortinatge de figures ab tres cortines de tretza palms y mig de larch y dotze de cayguda, Inv. Exarch. Especialment: a) Caiguda de la teulada: el rost o inclinació de la teulada (Horta de Val.).—b) Llargària d'una falda en sentit vertical, o sia des de la cintura fins a baix (Mall.)
|| 5. Vorera lateral d'una vela quadra, o vorera de popa d'estrai (Barc., Mall.); cast. caída.
    Loc.

Aprofitar ses caigudes: aprofitar les ocasions així com es presenten (Mall.). Ja hauria de sebre aprofità ses caygudes, Roq. 4.
    Fon.:
kəјgúðə (pir-or., or., bal.); kaјgúða (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: caigudassa, caigudota.—b) Dim.: caigudeta.
    Etim.:
forma femenina del participi passat de caure.