DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CAIRE m.
|| 1. Aresta de l'angle sortit que formen dues cares contigües d'un cos polièdric; cast. canto. A figura de triangle son abastants tres caires conjunts per eguals mesures, Llull Cont. 165, 19. Del moniment d'aquel, qui es de quatre cayres, Muntaner Cròn., c. 206. Una custodia d'argent daurada feta a VI cayres, doc. a. 1436 (Miret Templers 568). Dret al caire de la montanya, Verdaguer Exc. 62. Arrapant-se als cayres de les pedres, s'enfilaren, Víct. Cat., Ombr. 44. L'un pel caire del marge assoleiat, Maragall Enllà 51. a) met. Reposà en el cayre del mateix dubte, Pons Auca 36.
|| 2. Aspecte. Va alabá Mallorca per tots cayres, Roq. 2. A mos ulls té caire bell tot quant viu per dins la plana, Salvà Poes. 52. Ja treurem es biaxos per un altre cayre, Alcover Rond. ii, 283.
    Loc.—a) En caire: en llargàría de cada costat d'un quadrat; cast. en cuadro. Per quatre pams de destre en caire, Pragm. Cat. 94.—b) Estar de caire: estar col·locat descansant damunt el costat més estret; cast. de canto.—c) Mirar de caire: mirar obliquament. Y de cayre al fadrí aguayta trobantlo ben plantadet, Collell Flor. 49.—d) Anar de caire: anar a la torta. Una partida de gats caminant de cayres, Ignor. 23. Qualque sempenta que el feya anar de cayres, Roq. 7.—e) Caire foguer: aspecte principal de l'activitat de qualcú (Mall.). Ab la respectiva potencia o aptitut personal, qualsevol sia el seu cayre foguer, Obrador Arq. lit. 14. Tenir tots els caires foguers: tenir habilitat per a tot (Mall.).
    Fon.: káјɾə (pir-or., or., bal.); káјɾe (occ., val.); сáјɾə (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.: del llatí quadrum, ‘figura quadrada’.

2. CAIRE adj. ant.
Quadrat. Lo camp deu esser cayre, e deu aver de cascun cayre XXV destres, Ordon. Bath. 104. Vela caira: vela quadra. Devant cala Sentanyí han surgides sinch fustes, so es tres de rems e dues cayres, doc. a. 1494 (BSAL, x, 127). Los correus no se deguen fer a no ser de vaxells, vela cayre amunt, y galera, doc. a. 1727 (Hist. Sóller, i, 294).
    Etim.: del llatí quadru, adj., ‘quadrat’.

3. CAIRE topon.
El Caire: ciutat africana, capital d'Egipte; cast. El Cairo. Ara se appella lo Cayre, Eximenis II Reg., c. 20. Solda del Caire, Tirant, c. 84. Un arbre hi ha al Cayre que perfuma l'ayre, Verdaguer Somni 52.—V. Alcayre.