Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cairell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAIRELL m.
|| 1. Caire; cast. canto, borde. Des de un cayrell de timba penjada sobre el riu, Atlàntida ii.
|| 2. ant. Projectil de ballesta, de mànec més curt que les sagetes i que tenia el ferro de forma piramidal amb arestes convergents a la punta; cast. cuadrillo. Com en Guillem té la ballesta e hi posa lo cayrell, Llull Cont. 268, 12. Ballesters deuen hauer tots los cayrells que trobaran, Consolat, c. 39. Era mort de hun cayrell que li vench de la ost, Desclot Cròn., c. 118. Ells gitaven tants de cayrels que quax lo cel tolren a hom de veer, Muntaner Cròn., c. 227.
|| 3. Planta de la família de les poligonàcies: Polygonum convolvulus L. (Cat.).
|| 4. pl. Planta de la família de les trapàcies: Trapa natans L. (Cat.); cast. castaña de agua, abrojo acuático.
|| 5. pl. Planta de la família de les zigofílies. Tribulus terrestrís L. (Cat.); cast. abrojos, espigón, mormagas.
    Loc.

De cairell: V. gairell.
    Fon.:
kəјɾéʎ (or., bal.); kaјɾéʎ (occ., val.).
    Etim.:
del llatí quadrĕllu, ‘quadradet’.