DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCALCAT
Llin. català.
1. CALÇAT, -ADA adj.
|| 1. Que porta els peus coberts o defensats amb alguna peça d'indumentària; cast. calzado. Poques veguades anaua calçat ne senyit, Eximplis, i, 270.
|| 2. met. Que porta els peus coberts o defensats amb algun element natural (pèl, ploma, etc.). Los coloms calsats y capelluts son los mes plasents, Agustí Secr. 161 vo.
Loc.
—Anar calçat per aigua: anar errat, tenir idees molt falses (Vendrell, Mallorca, Menorca). Va calsat per aygo qui pretén que ses de sa Font de la Vila son del tot potables, Ignor. 25.
Refr.
—«Ningú va més mal calçat que els sabaters» (Men.).
2. CALÇAT m.
|| 1. Conjunt de peces d'indumentària destinades a cobrir els peus; cast. calzado. «La fabricació de calçat ha minvat molt». Tot emprovant-se un abric, un calçat, Pons Com an., 154.
|| 2. Parell de peces per calçar (Oliana). «Tres calçats de mitges»: tres parells de mitges (ap. Aguiló Dicc.). Stamet de mila de grana per obs de dos calçats per a sa magestat, doc. a. 1479 (Arx. Gral. R. Val.).